Aquesta entrada es per fer un acomiadament al meu bloc ja que e finalitzat l'assignatura de Gtic.
La meva primera opció va ser de continuar posant entrades, però ja que per a mi a sigut el bloc, una carpeta d'aprentatge de la comunicació digital i formació de les TIC, dono per finalitzat el meu treball.
A sigut un bon recurs per un futur, i pensant que no seria tant útil, puc dir que a sigut un plaer poder realitzar tota aquesta formació molt encertada per el meu futur com mestra.
Gracies.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GTIC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GTIC. Mostrar tots els missatges
dimecres, 11 de gener del 2012
dimarts, 10 de gener del 2012
A nivell pràctic podem definir aquest programa com una xarxa social amb un format de "microblogging" que permet als usuaris que estan registrats, enviar i rebre missatges de text (amb una llargària màxima de 140 caràcters) que s'anomenen "tweets". Els tweets dels usuaris es poden seguir mitjançant la opció de subscriure's com a seguidor.
Els usuaris poden per tant, crear tweets, publicar els que rep (acció que s'anomena "retwittejar" ), subscriure's a altres usuaris i per tant rebre les actualitzacions dels seus tweets, i finalment contestar directament als autors de qualsevol dels tweets.
En aquest bloc m'interessa remarcar els usos educatius dels programes que treballem.
En el cas del Twitter, els usos que permet en l'entorn educatiu, entre d'altres recursos i propostes, són:
Recursos dels mestres:
- Seguir portals i persones que aportin informació rellevant en matèria educativa.
- Compartir amb estudiants i altres mestres recursos publicats al web.
- Distribuir informació de valor educatiu.
- Conformar comunitats o grups virtuals d'interessos comuns que substitueixin les llistes de correu electrònic.
- Seguir les publicacions dels assistents de conferències o seminaris que resumeixin el que està tenint lloc.
- Crear grups d'estudiants que afavoreixin el seu seguiment.
- Fer públics els projectes que es realitzin en els centres educatius i en altres àmbits d'interès.
- Publicar un resum de les idees principals desenvolupades a una classe de manera que els alumnes puguin reflexionar, plantejar els seus dubtes, completar la informació...
- Determinar els coneixements previs sobre qualsevol tema que es vulgui tractar a classe.
- Enviar preguntes prèviament a un examen perquè els alumnes les responguin i creïn entre tots un resum de la matèria, i per tal que els conceptes s'interioritzin millor.
- Retroalimentar les aportacions que facin els alumnes.
- Recordar tasques pendents.
- Distribuir la feina entre els alumnes.
- Demanar als alumnes que a partir del programa segueixin els enllaços més compartits en notícies actuals.
- Fomentar el desenvolupament de les capacitats de selecció, síntesi i resum.
- Realitzar una pluja d'idees.
- Promoure la creació de tweets en diferents llengües.
- Incidir en la creació d'enquestes (que poden realitzar-se amb l'ajuda del programa POLL Pigeon)
- Calendaritzar les activitats a realitzar durant el trimestre.
- Compartir enllaços d'interès: Butlletins informatius d'institucions educatives...
- Difondre qualsevol tipus d'informació relacionada amb el grup classe que pugui resultar adequada i interessant.
Recursos per als estudiants:
- Formular preguntes sobre la matèria que posteriorment siguin resoltes per altres companys/es de classe.
- Realitzar reunions virtuals per a fer tasques col·laboratives.
- Compartir recursos i publicacions.
- Crear un grup d'intercanvi d'interessos comuns.
- Practicar una llengua estrangera amb nadius registrats al Twitter.
Alguns dels recursos útils que ofereix aquesta eina per tal de poder fer possible els usos descrits anteriorment són:
La creació de grups virtuals a través de la seva categorització amb hastags, per exemple: #mestresGTIC.
Agrupar conceptes, de la mateixa manera, a través de hastags, per exemple:
Possibilitat de consultar els enllaços més compartits, i classificats segons temàtica a través de TweetMeme.
A la pàgina web que he indicat al començament també hi ha informació interessant en referència a experiències educatives concretes, o exemples d'usuaris de Twitter relacionats amb educació.
Creació de mapes conceptuals
Les imatges són més decriptives i subjectives que els textos, a més tot i que pot donar més informació, es veuen les obvietats.
En canvi els textos són objectius i s'han d'interpretar.
Però per altra banda, els textos tenen ordre i sequències, en canvi la fotografia il·lustra únicament un moment concret.
La conclusió és que els textos són apropiats per a transmetre dades, de manera molt més concreta, i els vídeos són una millor opció per a transmetre emocions.
Els mapes conceptuals, són representacions visuals de les dades que volem transmetre, és a dir, són una representació visual del mapa que es fora en la nostra ment d'un tema en questió. En el cas que volguem representar processos, utilitzarem fluxogrames.
Els mapes conceptuals no han de pretendre representar les emocions ni transmetre sentiments, sinò que transmeten dades.
La seva funció és representar el teu propi punt de vista sobre un problema. La creació d'un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema.
Els seus elements són diversos conceptes claus que estan relacionats a travès de connectors (que acostumen a ser verbs).
Per a poder crear-ne un, cal seleccionar i jerarquitzar els conceptes, reflexionar sobre la relació que tenen els conceptes entre ells i triar els connectors adequats , i fer una representació gràfica adequada, és a dir, de forma clara, entenedora i coherent.
En canvi els textos són objectius i s'han d'interpretar.
Però per altra banda, els textos tenen ordre i sequències, en canvi la fotografia il·lustra únicament un moment concret.
La conclusió és que els textos són apropiats per a transmetre dades, de manera molt més concreta, i els vídeos són una millor opció per a transmetre emocions.
Els mapes conceptuals, són representacions visuals de les dades que volem transmetre, és a dir, són una representació visual del mapa que es fora en la nostra ment d'un tema en questió. En el cas que volguem representar processos, utilitzarem fluxogrames.
Els mapes conceptuals no han de pretendre representar les emocions ni transmetre sentiments, sinò que transmeten dades.
La seva funció és representar el teu propi punt de vista sobre un problema. La creació d'un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema.
Els seus elements són diversos conceptes claus que estan relacionats a travès de connectors (que acostumen a ser verbs).
Per a poder crear-ne un, cal seleccionar i jerarquitzar els conceptes, reflexionar sobre la relació que tenen els conceptes entre ells i triar els connectors adequats , i fer una representació gràfica adequada, és a dir, de forma clara, entenedora i coherent.
dimarts, 3 de gener del 2012
Fluxogrames
Els fluxogrames, o diagrames de flux, també són eines de suport al pensament, i es diferencien dels mapes conceptuals en que visualitzen un procès, no un concepte i s'utilitzen per representar procediments encaminats a resoldre una tasca.
Els usos que se li poden donar a nivell pedagògic, són:
Podem treballar fluxogrames amb moltes eines com el Word de Microsoft, Write d'OpenOffice, programes de presentacions o de gràfics vectorials, però el programa que hem utilitzat a l'assignatura és el Gliffy , que és una eina on line on podem crear representacions online per a representar visualment diferents realitats, de maneres diverses.
Als fluxogrames NO poden haver-hi dubtes.
Els usos que se li poden donar a nivell pedagògic, són:
- Planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional.( Ex: representar el procés per a l'acollida d'un nou alumne)
- Ensenyar als alumnes aquesta eina, ja que és un bon mitjà per aprendre i practicar: la presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,...
Podem treballar fluxogrames amb moltes eines com el Word de Microsoft, Write d'OpenOffice, programes de presentacions o de gràfics vectorials, però el programa que hem utilitzat a l'assignatura és el Gliffy , que és una eina on line on podem crear representacions online per a representar visualment diferents realitats, de maneres diverses.
Als fluxogrames NO poden haver-hi dubtes.
divendres, 30 de desembre del 2011
Les TIC en l'educació
Hi ha dos pàgines web am material molt útil per als mestres.
Aquestes dues pàgines de la Generalitat tenen ambdues una secció per a infantil, però no totes les activitats que podem fer amb infants a travès de les TIC, hi són en aquelles seccions.
-Altres eines:
Aquestes dues pàgines de la Generalitat tenen ambdues una secció per a infantil, però no totes les activitats que podem fer amb infants a travès de les TIC, hi són en aquelles seccions.
XTEC
- La meva XTEC: Una escola ha deidentificar-te com a treballador de l'escola per tal de facilitar-te el password.
- XTEC merlí
Merlí és un catàleg de recursos educatius digitals desenvolupat pel
Departament d'Ensenyament amb l'objectiu de proporcionar a la comunitat
educativa un entorn de catalogació, indexació i cerca de materials
didàctics.-Altres eines:
El treball en xarxa és un element fonamental en la creació de
coneixement. Aquest espai col·laboratiu vol ser un referent per
al professorat interessat en projectes telemàtics, acostar
l'assessorament tècnic i pedagògic i fomentar l'ús de les TIC i
la creació de xarxa entre el professorat. La vostra participació és
fonamental per aconseguir aquests objectius. Feu servir el correu
per fer-nos arribar les vostres propostes, opinions i les informacions
que cregueu s'han d'incloure en aquest espai.
http://clic.xtec.cat/ca/jclic/info.htm
El projecte JClic és una evolució del programa Clic 3.0, una eina per a la creació d'aplicacions didàctiques multimèdia amb més de 10 anys d'història. Al llarg d'aquest temps han estat molts els educadors i educadores que l'han fet servir per crear activitats interactives on es treballen aspectes procedimentals de diverses àrees del currículum, des d'educació infantil fins a secundària.
El nou currículum se centra en les competències bàsiques per integrar els diferents aprenentatges impulsant la transversalitat de coneixements. Des d'aquest entorn, volem mostrar models innovadors de treball a l'aula que poden contribuir a difondre les noves línies del currículum, estimular la reflexió sobre la pràctica docent i facilitar l'intercanvi d'experiències.
Els serveis educatius són equips multiprofessionals que donen suport i assessorament als centres educatius públics i privats concertats de nivells educatius no universitaris (professorat, alumnat i famílies).
(Has d'estar en una escola que funcionin amb aquest programa, i ells et donen el password)
http://clic.xtec.cat/ca/jclic/info.htm
El projecte JClic és una evolució del programa Clic 3.0, una eina per a la creació d'aplicacions didàctiques multimèdia amb més de 10 anys d'història. Al llarg d'aquest temps han estat molts els educadors i educadores que l'han fet servir per crear activitats interactives on es treballen aspectes procedimentals de diverses àrees del currículum, des d'educació infantil fins a secundària.
El nou currículum se centra en les competències bàsiques per integrar els diferents aprenentatges impulsant la transversalitat de coneixements. Des d'aquest entorn, volem mostrar models innovadors de treball a l'aula que poden contribuir a difondre les noves línies del currículum, estimular la reflexió sobre la pràctica docent i facilitar l'intercanvi d'experiències.
Els serveis educatius són equips multiprofessionals que donen suport i assessorament als centres educatius públics i privats concertats de nivells educatius no universitaris (professorat, alumnat i famílies).
edu365.cat
- Llegeix
- Imagina: Recursos per aprendre a programar, robots.
dijous, 29 de desembre del 2011
Programari lliure
Què és?
Com funciona?
Utilització del programari lliure a l'escola.
Un material important a tenir en compte en aquesta matèria és:
El manual d'Iniciació al programari lliure que edita el Comissionat per a la Societat de la Informació l'ajuntament de Rubí, és una eina molt senzilla i pràctica per a conèixer què és el software lliure i hi ha també manuals de programes. Sobretot el capítol 1.
El material exposat, l'he desenvolupat a travès dels apunts de classe i de la "Introducció sobre software lliure llegir la M.U.D. (Mini Unitat Didàctica) sobre el tema."
Diferencies entre el programai lliure i el programari convencional:
Els programes d'ordinardor són sequències d'instrucció que el processador va llegint, interpretant i executant una darrera l'altra.
Els programadors escriuen les instruccions que desprès l'ordinador esecutarà, i ho fan a travès dels codis font. Per què el procesador sigui capaç d'entendre les instruccions del codi font han de crear-se sèries d'instruccions bàsiquesmitjançane tuna complicació a travès de la qual obtindrem un "codi executable". Copiant el codi executable d'un programa al'ordinador ja el podem utilitzar, independentment que no tinguem accès al seu codi font. És a dir que el codi font és allò que escriu el programador, per exemple en C/.
El programari convencional limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, modificació, traducció o ús per a diferents finalitats.
El software consisteix en cedir el codi executable i impedir l'accès al codi font. Quan ens comprem un programa, realment el que estem comprant és una llicència d'ús del codi executable.
Tipus de programari:
1. Programari gratuit: programes que es poden utilitzar lliurement sense pagar pel seu ús.
2. Programari de prova: programes que es poden probar però que cal pagar per fer-ne un ús continuat
3. Programari comercial: progrmanes que requereixen pagament previ per a utilitzar-los
Programari lliure, o de codi obert : Programari que fa una empresa normalment, del que tu si vols, pots tenir el codi font.
Es caracteritza per tenir quatre garanties:
1- Llibertat d'ús
2-Llibertat de estudi
3-Llibertat de redistribució
4-Llibertat de fer millores i publicar-les
* El tema de que un programari sigui lliure o convencional depén de com s'ha fet o com es distribueix aquest programa.
Els projecte de programari llire els fan col·lectius de programadors voluntaris. A nivell d'usuari el programari lliure éspositiu ja que és gratiut i no s'ha de pagar llicència.
El programari de codi obert ofereix la possibilitat de obtenir el codi font dels programes, garantint el dret d'estudiar-lo, modificar-lo, adaptar-lo, recompilar-lo i difondre'n la versió resultant.
Open Source Iniciative és una organització sense ànim de lucre que treballa pel foment de l'ús del programai lliure.
Exemples de programaris lliures:
Un exemple de programa lliure és l'Audacity, un programa sobre modificacions, editacions, creacions...d'àudio. En cas que necessitèssim el codi font "source code", en els programes lliures també està disponible i es pot descarregar. Amb el codi font per exemple podem fer noves versions del programa.
Alguns dels exemples de bons programes lliures són el Navegador Firefox o el paquet ofimàtic d' OpenOffice.
L'educació escolleix programaris lliures en part per un tema d'igualtat entre els nens i nenes ja que tots i totes poden obtenir programes lliures, però de vegades no tothom es pot permetre els del programari convencional.
Les màquines virtuals, que també hi estan relacionades, el que fan és emular ordinadors amb un sistema operatiu concret.
Diferències entre programari lliure i gratuit: La majoria de programes de programari convencional tenen una versió Beta, que durant un temps determinat és gratiuta. Però això no implica que sigui programari lliure ja que passat aquest temps concret, l'usuari ha de pagar per l'ús del programa. Per altra banda també hi ha molts programes gratiuts a internet, com el Facebook, però en cap moment són de codi obert ja que no es pot accedir al seu codi font.
Com funciona?
Utilització del programari lliure a l'escola.
Un material important a tenir en compte en aquesta matèria és:
El manual d'Iniciació al programari lliure que edita el Comissionat per a la Societat de la Informació l'ajuntament de Rubí, és una eina molt senzilla i pràctica per a conèixer què és el software lliure i hi ha també manuals de programes. Sobretot el capítol 1.
El material exposat, l'he desenvolupat a travès dels apunts de classe i de la "Introducció sobre software lliure llegir la M.U.D. (Mini Unitat Didàctica) sobre el tema."
Diferencies entre el programai lliure i el programari convencional:
Els programes d'ordinardor són sequències d'instrucció que el processador va llegint, interpretant i executant una darrera l'altra.
Els programadors escriuen les instruccions que desprès l'ordinador esecutarà, i ho fan a travès dels codis font. Per què el procesador sigui capaç d'entendre les instruccions del codi font han de crear-se sèries d'instruccions bàsiquesmitjançane tuna complicació a travès de la qual obtindrem un "codi executable". Copiant el codi executable d'un programa al'ordinador ja el podem utilitzar, independentment que no tinguem accès al seu codi font. És a dir que el codi font és allò que escriu el programador, per exemple en C/.
El programari convencional limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, modificació, traducció o ús per a diferents finalitats.
El software consisteix en cedir el codi executable i impedir l'accès al codi font. Quan ens comprem un programa, realment el que estem comprant és una llicència d'ús del codi executable.
Tipus de programari:
1. Programari gratuit: programes que es poden utilitzar lliurement sense pagar pel seu ús.
2. Programari de prova: programes que es poden probar però que cal pagar per fer-ne un ús continuat
3. Programari comercial: progrmanes que requereixen pagament previ per a utilitzar-los
Programari lliure, o de codi obert : Programari que fa una empresa normalment, del que tu si vols, pots tenir el codi font.
Es caracteritza per tenir quatre garanties:
1- Llibertat d'ús
2-Llibertat de estudi
3-Llibertat de redistribució
4-Llibertat de fer millores i publicar-les
* El tema de que un programari sigui lliure o convencional depén de com s'ha fet o com es distribueix aquest programa.
Els projecte de programari llire els fan col·lectius de programadors voluntaris. A nivell d'usuari el programari lliure éspositiu ja que és gratiut i no s'ha de pagar llicència.
El programari de codi obert ofereix la possibilitat de obtenir el codi font dels programes, garantint el dret d'estudiar-lo, modificar-lo, adaptar-lo, recompilar-lo i difondre'n la versió resultant.
Open Source Iniciative és una organització sense ànim de lucre que treballa pel foment de l'ús del programai lliure.
Exemples de programaris lliures:
Un exemple de programa lliure és l'Audacity, un programa sobre modificacions, editacions, creacions...d'àudio. En cas que necessitèssim el codi font "source code", en els programes lliures també està disponible i es pot descarregar. Amb el codi font per exemple podem fer noves versions del programa.
Alguns dels exemples de bons programes lliures són el Navegador Firefox o el paquet ofimàtic d' OpenOffice.
www.softcatalà.org ofereix programes de codi obert traduits.
L'Android és un sistema operatiu lliure, per tant implica que una part del cost del mòbil va a parar al creador del sistema operatiu.
Els caixers automàtics funcionaven amb el
sistema operatiu de windows, per tant els bancs pagaven una part dels
diners a l'empresa creadora, ara funcionen amb Linux.
Actualment la majoria de les màquines que utilitzem a nivell públic tenen un sistema operatiu amb Linux, que forma part del programari lliure. Té
moltes versions i com que es pot accedir al codi font, resulta fàcil
realitzar diverses adaptacions segons els nostres interessos.
L'educació escolleix programaris lliures en part per un tema d'igualtat entre els nens i nenes ja que tots i totes poden obtenir programes lliures, però de vegades no tothom es pot permetre els del programari convencional.
Les màquines virtuals, que també hi estan relacionades, el que fan és emular ordinadors amb un sistema operatiu concret.
Diferències entre programari lliure i gratuit: La majoria de programes de programari convencional tenen una versió Beta, que durant un temps determinat és gratiuta. Però això no implica que sigui programari lliure ja que passat aquest temps concret, l'usuari ha de pagar per l'ús del programa. Per altra banda també hi ha molts programes gratiuts a internet, com el Facebook, però en cap moment són de codi obert ja que no es pot accedir al seu codi font.
dimecres, 28 de desembre del 2011
Glogster
Glogster és una eina de web 2.0 que permet crear murals digitals multimèdia.
Aquests murals es poden imprimir, es poden insertar en una web (blog d'aula, personal, etc.), projectats i utilitzats a classe mitjançant una PDI o pissarra digital normal, que serveix com a suport a la presentació d'uns continguts determinats.
Hi podem posar música, vídeo, obrir elements determinats... Es tracta de generar una adreça electrònica o codi embed i redistribuir-lo.
Els teus glogsters estan a "your dashboard", on hi tens els altres glogs, la comunitat, els missatges.. Per a crear-ne un de nou: post new glog.
Es pot introduir text, gràfics, imatges, fons, audio i vídeo. Quan guardem, es pot: o compartir amb el facebook, al twitter o compartir una adreça. A més, també té codi embed.
Aquests murals es poden imprimir, es poden insertar en una web (blog d'aula, personal, etc.), projectats i utilitzats a classe mitjançant una PDI o pissarra digital normal, que serveix com a suport a la presentació d'uns continguts determinats.
Hi podem posar música, vídeo, obrir elements determinats... Es tracta de generar una adreça electrònica o codi embed i redistribuir-lo.
Els teus glogsters estan a "your dashboard", on hi tens els altres glogs, la comunitat, els missatges.. Per a crear-ne un de nou: post new glog.
Es pot introduir text, gràfics, imatges, fons, audio i vídeo. Quan guardem, es pot: o compartir amb el facebook, al twitter o compartir una adreça. A més, també té codi embed.
Prezi
A la classe del dia 21/11 a partir de lliçons sobre el funcionament,
vistes de tutorials, i pràctiques a classe hem après el funcionament i
usos del programa.
Permet fer presentacions sobre temes. Es poden ampliar parts de les fotografies. És un recurs útil per a treballar temes, d'una manera diferent que amb el Power Point.
Es un espai de treball on hi ha diversos elements. Tots ells es relacionen amb un camí, o path.
Ës l'ús característic que li dodem donar, ja que per a fer-ne un ús únicament per a fer presentacions normals, és millor el programa del Power Point.
Al donar-se d'alta hi ha tres opcions, la lliure i dues de pagament. Una de les opcions permeten no tenir-lo online sinò a l'escriptori i per tant no necessitar connexió. El nostre compte el registrarem amb l'adreça de blanquerna per accedir a la segona tipologia de manera gratuita, per ser un espai educatiu.
Inici:
- Fer-se compte gratuit ( Student/teacher licenses)
- Rebem mail del programa
- Tornar al prezi i activar-lo
Funcionament:
Hi ha un tutorial a: http://www.dreig.eu/caparazon/2010/07/03/tutorial-prez/
Diferències amb el Power Point:
- No hi ha diapositives
- És un entorn online
- Pot ser públic, privat o compartit (habilita la còpia)
- Treballa en Flash
- S'adapta millor a les necessitats de cada treball ja que enlloc de diapositives, tenim un únic espai de treball.
- Fem les divisions amb els frames
- Treball a partir de metàfores visuals
Apareixen 3 pestanyes: your prezi / learn / explore:
Your prezi - New prezi - Create a new prezi -
Si anem a your prezi podem crear-ne un de nou, triem una plantilla i començem a inserir textos, imatges, arxius... Hem d'intentar no introduir PDF ja que no es veuen bé.
Es pot escriure a qualsevol lloc de la pantalla, i es pot ampliar o reduir.
Les paraules també es poden ampliar o reduir amb la roda del ratolí, les podem moure, girar... a travès del cercle que ens apareix al clicar.
Pantalla completa: More - full screen
- Exemple per a començar: Títol geneal. Deprès hi posem una imatge petita amb un títol, aun costat de la imatge general. Fem un frame amb la imatge petita i el seu títol. Desprès l'afegim al path, que el numera.
Podem ampliar coses d'una fotografia, creant un altre frame sobre un altre, per ampliar-ho.
- Inserir fotografies:
Buscar fotografies que poguem afagar - Anomena i desa la fotografia - desar-la a l'ordinador - Insert - From your computer - Select files
- Opcions de prezi:
Privat, públic o habilitat perquè la gent se'l pugui copiar (compartir)
Com està online, hi ha codi embed, amb el que el podem afegir als blocs, i als wikis, entre d'altres.
Desprès de la presentació es necessita un path, un camí per a relacionar les coses. Ho podem fer amb mmarcs (frame) un cop posats els marcs ja podem anar a path, i numerar-los per tal d'endreçar-lols d'aquesta manera a la presentació.
Per a vuere el resultat: Show.
Es mou a travès de les fletxes de l'ordinador.
Permet fer presentacions sobre temes. Es poden ampliar parts de les fotografies. És un recurs útil per a treballar temes, d'una manera diferent que amb el Power Point.
Es un espai de treball on hi ha diversos elements. Tots ells es relacionen amb un camí, o path.
Ës l'ús característic que li dodem donar, ja que per a fer-ne un ús únicament per a fer presentacions normals, és millor el programa del Power Point.
Al donar-se d'alta hi ha tres opcions, la lliure i dues de pagament. Una de les opcions permeten no tenir-lo online sinò a l'escriptori i per tant no necessitar connexió. El nostre compte el registrarem amb l'adreça de blanquerna per accedir a la segona tipologia de manera gratuita, per ser un espai educatiu.
Inici:
- Fer-se compte gratuit ( Student/teacher licenses)
- Rebem mail del programa
- Tornar al prezi i activar-lo
Funcionament:
Hi ha un tutorial a: http://www.dreig.eu/caparazon/2010/07/03/tutorial-prez/
- No hi ha diapositives
- És un entorn online
- Pot ser públic, privat o compartit (habilita la còpia)
- Treballa en Flash
- S'adapta millor a les necessitats de cada treball ja que enlloc de diapositives, tenim un únic espai de treball.
- Fem les divisions amb els frames
- Treball a partir de metàfores visuals
Apareixen 3 pestanyes: your prezi / learn / explore:
Your prezi - New prezi - Create a new prezi -
Si anem a your prezi podem crear-ne un de nou, triem una plantilla i començem a inserir textos, imatges, arxius... Hem d'intentar no introduir PDF ja que no es veuen bé.
Es pot escriure a qualsevol lloc de la pantalla, i es pot ampliar o reduir.
Les paraules també es poden ampliar o reduir amb la roda del ratolí, les podem moure, girar... a travès del cercle que ens apareix al clicar.
Pantalla completa: More - full screen
- Exemple per a començar: Títol geneal. Deprès hi posem una imatge petita amb un títol, aun costat de la imatge general. Fem un frame amb la imatge petita i el seu títol. Desprès l'afegim al path, que el numera.
Podem ampliar coses d'una fotografia, creant un altre frame sobre un altre, per ampliar-ho.
- Inserir fotografies:
Buscar fotografies que poguem afagar - Anomena i desa la fotografia - desar-la a l'ordinador - Insert - From your computer - Select files
- Opcions de prezi:
Privat, públic o habilitat perquè la gent se'l pugui copiar (compartir)
Com està online, hi ha codi embed, amb el que el podem afegir als blocs, i als wikis, entre d'altres.
Desprès de la presentació es necessita un path, un camí per a relacionar les coses. Ho podem fer amb mmarcs (frame) un cop posats els marcs ja podem anar a path, i numerar-los per tal d'endreçar-lols d'aquesta manera a la presentació.
Per a vuere el resultat: Show.
Es mou a travès de les fletxes de l'ordinador.
dimarts, 27 de desembre del 2011
Vídeo amb Movie Maker
Amb el recurs de vídeo
podem induir un estat d'anim concret al públic, per tant segons el que
volguem aconseguir, podem passar el vídeo abans o depreès de la
presentació.
Arxius de vídeo: mov, avi, windows media player (.wmv)
El wmv el reprodueixen la majoria de sistema operatius.
Si mirem les propietats d'un vídeo ens hem de fixar en: propiedades - detalles - ancho fotograma (720) i alto fotograma (576). Aquest és el format standard DV, que és el que tenen el DVD. Això implica que quan generem un vídeo haurem de fer-ho com a màxim amb aquesta grandària.
La velocitat de fotograma és la cadència de fotogrames que hi ha per segon. La standard és 25f/s. Quan menys fotogrames hi ha, es veurà el moviment menys fluid. Les web cam en tenen 12. Quan menys fotogrames, menys tamany.
En quant a àudio hem de tenir en compte la velocitat de bits. Stàndard de bona qualitat: 160.
Quan més tamany té la música, més qualitat té.
Programes de vídeo:
Movie Maker
Vinacle studio
Premiere
Movie Maker:
El projecte es graba en la mateixa carpeta on hi hagi el vídeo i la música que volem utilitzar.
Els projectes de Movie maker mai contenen el vídeo, per això és important grabar l'arxiu al mateix.
Pots gravar un vídeo amb diferents trossos d'altres vídeos amb aquest programa.
- Arrossegar el vídeo que volguem
- Reproduir-lo i escollir el tros que volem
- Edita
- Reprodueix - pausa
- Divideix
- Reprodueix - pausa
- Divideix
- La resta que no volem es pot suprimir amb el botó esquerre i la opció de suprimeix
Els moviments en vídeo és bo no tallar-los. Ex: posar una persona fins que no la veiem.
Hem d'intentar donar peu d'una cosa a una altra: Ex: passadís, escala, sortida. O abacus,biblioteca.
Es filma per moments, per localitzacions...per tant hem de crear una lògica. El final ha de ser algú que marxa, per exemple.
Si volem, podem traslladar els talls de vídeo per endreçar-los d'una altra manera.
Per a posar una foto, ho hem de posar abans a la carpeta on tenim els altres arxius i desprès la posariem al programa, arrossegant, en el lloc del vídeo.
Per afegir música: inici, afegir música, el problema és que se sent a l'hora el so del vídeo, però aiiò es pot modificar: sel·leccionant - edita - volum de vídeo. Si no el volem , sel"leccionem totes les parts - volum de vídeo - baixar fins al 0.
Per a fer transicions, sel·leccionar el segon tall, -animacions- encadenat.
Per a efectes, sel·leccionar una escena - efectes visuals.
Quan arroseguem la música, apareix "eines de música". Es pot escollir quan comença i posar-hi efectes. Podem anar a opcions - fosa d'entrada.
S'han de posar títols, des d'Inici. Hi ha 3 tipus: títol, llegenda i crèdits. (Títol al principi i crèdits al final). El de llegenda no afegeix temps. Als tres se'ls pot afegir efectes. Per sota podem escollir el moment en el que apareixerà i també pot escollir-se la durada.
Tant els títols com la música un cop creats els podem moure de lloc, igual que els talls.
Un cop finalitzat: Guardar - a la carpeta hi haurà les 3 coses inicials, llavors haurem de generar un vídeo amb la màxima qualitat possible.
Inici - Desa la pel·lícula - definició standard i guardar-ho al mateix lloc on ho estavem fent i li posem un nom
Programes per baixar vídeos: Youtube, Vímeo.
Si en el blog hem de pujar un text molt llarg abans el pujem a Scripd o Google reader.
Si hem de penjar moltes fotos a un bloc, anem a Picassa o Flickr, creem un àlbum, copiem el codi embed i el posem al bloc.
Youtube: Penja - Has afegit un canal al teu compte - Càrrega de fitxer de vídeo
Per a dubtes en quant a com penjar-ho: (Si anem a la opció CC - Tradueix els subtítols (BETA) - i escollim la llengua que volem, obtindrem la versió subtitulada)
En el meu cas a sigut totalment imposible penjar el meu vídeo ja que a youtube no em deixa veure'l i encara menys penjar-lo.
Arxius de vídeo: mov, avi, windows media player (.wmv)
El wmv el reprodueixen la majoria de sistema operatius.
Si mirem les propietats d'un vídeo ens hem de fixar en: propiedades - detalles - ancho fotograma (720) i alto fotograma (576). Aquest és el format standard DV, que és el que tenen el DVD. Això implica que quan generem un vídeo haurem de fer-ho com a màxim amb aquesta grandària.
La velocitat de fotograma és la cadència de fotogrames que hi ha per segon. La standard és 25f/s. Quan menys fotogrames hi ha, es veurà el moviment menys fluid. Les web cam en tenen 12. Quan menys fotogrames, menys tamany.
En quant a àudio hem de tenir en compte la velocitat de bits. Stàndard de bona qualitat: 160.
Quan més tamany té la música, més qualitat té.
Programes de vídeo:
Movie Maker
Vinacle studio
Premiere
Movie Maker:
El projecte es graba en la mateixa carpeta on hi hagi el vídeo i la música que volem utilitzar.
1,49 KB (1.528 bytes) = 0.001mb
1000KB = 1 mb
Els projectes de Movie maker mai contenen el vídeo, per això és important grabar l'arxiu al mateix.
Pots gravar un vídeo amb diferents trossos d'altres vídeos amb aquest programa.
- Arrossegar el vídeo que volguem
- Reproduir-lo i escollir el tros que volem
- Edita
- Reprodueix - pausa
- Divideix
- Reprodueix - pausa
- Divideix
- La resta que no volem es pot suprimir amb el botó esquerre i la opció de suprimeix
Els moviments en vídeo és bo no tallar-los. Ex: posar una persona fins que no la veiem.
Hem d'intentar donar peu d'una cosa a una altra: Ex: passadís, escala, sortida. O abacus,biblioteca.
Es filma per moments, per localitzacions...per tant hem de crear una lògica. El final ha de ser algú que marxa, per exemple.
Si volem, podem traslladar els talls de vídeo per endreçar-los d'una altra manera.
Per a posar una foto, ho hem de posar abans a la carpeta on tenim els altres arxius i desprès la posariem al programa, arrossegant, en el lloc del vídeo.
Per afegir música: inici, afegir música, el problema és que se sent a l'hora el so del vídeo, però aiiò es pot modificar: sel·leccionant - edita - volum de vídeo. Si no el volem , sel"leccionem totes les parts - volum de vídeo - baixar fins al 0.
Per a fer transicions, sel·leccionar el segon tall, -animacions- encadenat.
Per a efectes, sel·leccionar una escena - efectes visuals.
Quan arroseguem la música, apareix "eines de música". Es pot escollir quan comença i posar-hi efectes. Podem anar a opcions - fosa d'entrada.
S'han de posar títols, des d'Inici. Hi ha 3 tipus: títol, llegenda i crèdits. (Títol al principi i crèdits al final). El de llegenda no afegeix temps. Als tres se'ls pot afegir efectes. Per sota podem escollir el moment en el que apareixerà i també pot escollir-se la durada.
Tant els títols com la música un cop creats els podem moure de lloc, igual que els talls.
Un cop finalitzat: Guardar - a la carpeta hi haurà les 3 coses inicials, llavors haurem de generar un vídeo amb la màxima qualitat possible.
Inici - Desa la pel·lícula - definició standard i guardar-ho al mateix lloc on ho estavem fent i li posem un nom
Programes per baixar vídeos: Youtube, Vímeo.
Si en el blog hem de pujar un text molt llarg abans el pujem a Scripd o Google reader.
Si hem de penjar moltes fotos a un bloc, anem a Picassa o Flickr, creem un àlbum, copiem el codi embed i el posem al bloc.
Youtube: Penja - Has afegit un canal al teu compte - Càrrega de fitxer de vídeo
Per a dubtes en quant a com penjar-ho: (Si anem a la opció CC - Tradueix els subtítols (BETA) - i escollim la llengua que volem, obtindrem la versió subtitulada)
En el meu cas a sigut totalment imposible penjar el meu vídeo ja que a youtube no em deixa veure'l i encara menys penjar-lo.
Obtenció de música
Com a mestres hem d'estar dins de le legallitat. Per tant hem de fer una
cerca de material amb creative commons o material lliure.
Programes per a obtenir música: Ares, Emule, Itunes, Grooveshark, Jamendo...
L'Ares i l'Emule cerquen les cançons dels discs durs dels usuaris, per tant els diversos usuaris poden baixar-se documents i cançons nostres. Son programes legals, sempre que compartim material del qual siguem propietaris o tinguem llicència.
L'itunes és legal. Les cançons no son públiques. Podem baixar-nos les cançons sempre que paguem la versió prèmium. Si no, tan sols les podem escoltar.
Jamendo
( http://www.jamendo.com/es/ )
No hi apareix música comercial, apareix música lliure, per tant la música que hi apareix la podem utilitzar en treballs, exposicions...
Totes les cançons han de tenir una de les 6 llicencies creative commons.
Hi ha un cercador de material divers amb Creative Commons:
Programes per a obtenir música: Ares, Emule, Itunes, Grooveshark, Jamendo...
L'Ares i l'Emule cerquen les cançons dels discs durs dels usuaris, per tant els diversos usuaris poden baixar-se documents i cançons nostres. Son programes legals, sempre que compartim material del qual siguem propietaris o tinguem llicència.
L'itunes és legal. Les cançons no son públiques. Podem baixar-nos les cançons sempre que paguem la versió prèmium. Si no, tan sols les podem escoltar.
Jamendo
( http://www.jamendo.com/es/ )
No hi apareix música comercial, apareix música lliure, per tant la música que hi apareix la podem utilitzar en treballs, exposicions...
Totes les cançons han de tenir una de les 6 llicencies creative commons.
Hi ha un cercador de material divers amb Creative Commons:
http://cat.creativecommons.org/
(Mirar el Publica amb CC i el Cerca amb CC.)
Obtenció de fotografies
Flick
http://www.flickr.com/
És millor cercar les fotografies aquí ja que els que posen les imatges sonde fotògrafs que penjen les seves imatges, per tant la qualitat serà millor.
Google
http://www.google.es/advanced_image_search?hl=ca
A Imatges - Cerca avançada d'imatges,
Els defectes del google és que no son de gaire qualitat i no sabem si tenen o no copyright i a més el google obté les imatges de totes les pàgines web del món.
Stock Xchng
http://www.sxc.hu/:
És una altra web de fotografies penjades per fotògrafs.
Per a veure si tenen o no copyright has de clicar una imatge, i clicar "View image license".
Un exemple de la informació de la llicència:
You may use the Image
En aquesta pàgina, els primers resultats son de pagament, la resta no. La qualitat és bona i el tamany de la imatge també.
http://www.flickr.com/
És millor cercar les fotografies aquí ja que els que posen les imatges sonde fotògrafs que penjen les seves imatges, per tant la qualitat serà millor.
http://www.google.es/advanced_image_search?hl=ca
A Imatges - Cerca avançada d'imatges,
Els defectes del google és que no son de gaire qualitat i no sabem si tenen o no copyright i a més el google obté les imatges de totes les pàgines web del món.
Stock Xchng
http://www.sxc.hu/:
És una altra web de fotografies penjades per fotògrafs.
Per a veure si tenen o no copyright has de clicar una imatge, i clicar "View image license".
Un exemple de la informació de la llicència:
You may use the Image
- In digital format on websites, multimedia presentations, broadcast film and video, cell phones.
- In printed promotional materials, magazines, newspapers, books, brochures, flyers, CD/DVD covers, etc.
- Along with your corporate identity on business cards, letterhead, etc.
- To decorate your home, your office or any public place.
- For pornographic, unlawful or other immoral purposes, for spreading hate or discrimination, or to defame or victimise other people, sociteties, cultures.
- To endorse products and services if it depicts a person.
- In a way that can give a bad name to SXC or the person(s) depicted on the Image.
- As part of a trademark, service mark or logo.
- SELLING AND REDISTRIBUTION OF THE IMAGE (INDIVIDUALLY OR ALONG WITH OTHER IMAGES) IS STRICTLY FORBIDDEN! DO NOT SHARE THE IMAGE WITH OTHERS!
- In website templates that You intend to sell or distribute.
- For creating printed reproductions that You intend to sell.
- On "print on demand" items such as t-shirts, postcards, mouse pads, mugs (e.g. on sites like Cafepress), or on any similar mass produced item that would contain the Image in a dominant way.
En aquesta pàgina, els primers resultats son de pagament, la resta no. La qualitat és bona i el tamany de la imatge també.
divendres, 18 de novembre del 2011
Ús educatiu del Power Point II
A les presentacions hi ha la possibilitat d'oferir als alumnes que triin quin tema, d'entre els proposats, prefereixen començar a treballar.
Amb una pantalla simple touch podem fer les accions que ens permet el ratolí, però directament a la pantalla.
Podem utilitzar els Power point com a eina educativa, defugint de les presentacions tradicionals, un exemple d'això està explicat al programa PDF penjat al Suro de GTIC: a les 12 PROPOSTES D’ÚS CREATIU I MULTIMEDIAL DEL PROGRAMA POWERPOINT.
" L’ús de recursos multimedials és un dels avantatges en les presentacions, així doncs les primeres propostes van encaminades en aquest sentit.
La primera podria ser aquella que substituís les tradicionals diapositives de fotografies, que tant fèiem servir i que encara utilitzem en matèries, com ara la història de l’art en la que una darrera l’altra se’ns van mostrant imatges de monuments i altres obres, mentre el professor fa les seves explicacions.
En aquest cas, la proposta seria crear una presentació amb una diapositiva central que contingués una miniatura de totes les fotos i que al clicar a sobre s’obrís una nova diapositiva amb la foto en qüestió ampliada, a més és podrien habilitar altres diapositives amb detalls d’aspectes destacables.
Caldria acompanyar tot plegat d’una sèrie de botons per poder anar i tornar de les diferents diapositives i facilitar així la bona navegació per la presentació.
Un dels punt innovadors d’aquesta proposta seria fer possible l’accés aleatori a qualsevol imatge o ampliació de manera que el mestre o orador pogués flexibilitzar el seu discurs i és pogués adaptar al ritme i/o interessos de la classe. Fugim doncs del discurs lineal. " (Jordi Simón)
Les imatges del Power point de vegades no cal que diguin res, poden suggerir idees per a desenvolupar. O simplement reforçar el nostre discurs.
A més, pot ser més expressiva una imatge que un text. S'ha d'intentar que el discurs estigui acompanyat de diversos elements gràfics que suggereixin o recolzin.
A les presentacions tradicionals el que explica és el mestre,és fàcil que es crein dobles discurssos ja que pot haver massa informació, abus dels elements multimedials, no es poden donar sorpreses ja que està tot marcat.
Segons el document anteriorment esmentat hi trobem:
Avantatges:
• Permet d’incorporar imatges il·lustratives.
• Permet crear esquemes de manera que és fa més intel·ligible la matèria.
• Podem inserir tota mena d’elements multimedials com ara: imatge, so, vídeo, animacions,...
• L’alumne té més facilitat per prendre apunts.
• Permet utilitzar una variada gamma de colors i formes que clarifiquin el significat dels continguts
Desavantatges:
Està encaminat a establir un tipus de discurs transmissiu i seqüencial entre l’orador i el públic, per això perpetua una metodologia molt concreta. A més també podríem afegir-hi els desavantatges següents:
• Moltes vegades hi ha massa informació en les diapositives i que no es llegeix amb claredat.
• L’orador ja no explica o relata sinó que es limita a llegir la pantalla.
• Els colors i les formes es col·loquen en pantalla de forma indiscriminada sense atenir-se a cap ordre estètic ni utilitat.
• Hi pot haver un abús dels elements multimedials. El cas més clar seria la repetició indiscriminada de determinats tipus de sons.
• Si no hi ha un bon sistema de projecció, l’aula sempre estarà a les fosques amb el cansament que això provoca als alumnes.
• Una idea generalitzada és que si incorporem molt efectes d’animació i transició en la presentació, aquesta serà més interessant, en aquest cas correm el risc que, en el millor dels casos, l’auditori miri els efectes i no escolti el discurs.
• Els oradors tenen tendència a incloure més continguts amb la falsa creença que els alumnes ho assimilen més ràpid.
• S’estableix a classe un doble discurs, el de l’orador que va explicant i el de l’oient que va llegint a un ritme diferent les diapositives que li mostren.
"Joan Ferrés7 (1992) ens parla de la funció motivadora del vídeo a l’escola, fent referència a les capacitats que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d’emocions i com aquestes poden motivar grups de persones vers unes actituds concretes.
Un joc suggerent d’imatges i músiques triades amb una finalitat concreta i muntades amb PowerPoint a manera de seqüència té les mateixes capacitats comunicatives que un fragment de vídeo."
Amb una pantalla simple touch podem fer les accions que ens permet el ratolí, però directament a la pantalla.
Podem utilitzar els Power point com a eina educativa, defugint de les presentacions tradicionals, un exemple d'això està explicat al programa PDF penjat al Suro de GTIC: a les 12 PROPOSTES D’ÚS CREATIU I MULTIMEDIAL DEL PROGRAMA POWERPOINT.
" L’ús de recursos multimedials és un dels avantatges en les presentacions, així doncs les primeres propostes van encaminades en aquest sentit.
La primera podria ser aquella que substituís les tradicionals diapositives de fotografies, que tant fèiem servir i que encara utilitzem en matèries, com ara la història de l’art en la que una darrera l’altra se’ns van mostrant imatges de monuments i altres obres, mentre el professor fa les seves explicacions.
En aquest cas, la proposta seria crear una presentació amb una diapositiva central que contingués una miniatura de totes les fotos i que al clicar a sobre s’obrís una nova diapositiva amb la foto en qüestió ampliada, a més és podrien habilitar altres diapositives amb detalls d’aspectes destacables.
Caldria acompanyar tot plegat d’una sèrie de botons per poder anar i tornar de les diferents diapositives i facilitar així la bona navegació per la presentació.
Un dels punt innovadors d’aquesta proposta seria fer possible l’accés aleatori a qualsevol imatge o ampliació de manera que el mestre o orador pogués flexibilitzar el seu discurs i és pogués adaptar al ritme i/o interessos de la classe. Fugim doncs del discurs lineal. " (Jordi Simón)
Les imatges del Power point de vegades no cal que diguin res, poden suggerir idees per a desenvolupar. O simplement reforçar el nostre discurs.
A més, pot ser més expressiva una imatge que un text. S'ha d'intentar que el discurs estigui acompanyat de diversos elements gràfics que suggereixin o recolzin.
A les presentacions tradicionals el que explica és el mestre,és fàcil que es crein dobles discurssos ja que pot haver massa informació, abus dels elements multimedials, no es poden donar sorpreses ja que està tot marcat.
Segons el document anteriorment esmentat hi trobem:
Avantatges:
• Permet d’incorporar imatges il·lustratives.
• Permet crear esquemes de manera que és fa més intel·ligible la matèria.
• Podem inserir tota mena d’elements multimedials com ara: imatge, so, vídeo, animacions,...
• L’alumne té més facilitat per prendre apunts.
• Permet utilitzar una variada gamma de colors i formes que clarifiquin el significat dels continguts
Desavantatges:
Està encaminat a establir un tipus de discurs transmissiu i seqüencial entre l’orador i el públic, per això perpetua una metodologia molt concreta. A més també podríem afegir-hi els desavantatges següents:
• Moltes vegades hi ha massa informació en les diapositives i que no es llegeix amb claredat.
• L’orador ja no explica o relata sinó que es limita a llegir la pantalla.
• Els colors i les formes es col·loquen en pantalla de forma indiscriminada sense atenir-se a cap ordre estètic ni utilitat.
• Hi pot haver un abús dels elements multimedials. El cas més clar seria la repetició indiscriminada de determinats tipus de sons.
• Si no hi ha un bon sistema de projecció, l’aula sempre estarà a les fosques amb el cansament que això provoca als alumnes.
• Una idea generalitzada és que si incorporem molt efectes d’animació i transició en la presentació, aquesta serà més interessant, en aquest cas correm el risc que, en el millor dels casos, l’auditori miri els efectes i no escolti el discurs.
• Els oradors tenen tendència a incloure més continguts amb la falsa creença que els alumnes ho assimilen més ràpid.
• S’estableix a classe un doble discurs, el de l’orador que va explicant i el de l’oient que va llegint a un ritme diferent les diapositives que li mostren.
"Joan Ferrés7 (1992) ens parla de la funció motivadora del vídeo a l’escola, fent referència a les capacitats que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d’emocions i com aquestes poden motivar grups de persones vers unes actituds concretes.
Un joc suggerent d’imatges i músiques triades amb una finalitat concreta i muntades amb PowerPoint a manera de seqüència té les mateixes capacitats comunicatives que un fragment de vídeo."
Ús educatiu del Power Point
A classe vam començar fent un comentari d'un poema sobre les impresores, que vam visualitzar a travès d'una presesntació de Power Point.
A partir de la seva observació vam extraure les característiques que és important que tingui la nostra presentació per tal que sigui el màxim eficient i comprensiva possible.
Aquestes són:
- Lletrea gran i coneguda
- Poc text
- Separacions del format de la lletra i els màrges
- Ús de colors suaus per al fons (el negre és trist i cansa la vista)
- Diferents colors per a les cites - Diferents tamanys per enfatitzar
- Cada presentació serveix per a una finalitat concreta
En quant a les possibilitats que ofereix el Power Point com a eina educativa, ressalta el poder subratllar paraules, encerclar-les i pintar-les.
És important donar una finalitat diferent a la tradicional, que se centrava en l'ús de molt text, un seguit de punts, abús dels elements multimèdia, es llegeixen a les fosques habitualment, la lletra és excessiva i no facilita la seva lectura,apareixen temes dels quals no es parla, dura el mateix temps que el discurs,sempre s'utilitza la música, no creen emocions.
Com a ús diferent, les imatges poden sorprendre, ser el suport d'un text, incloure-hi sons...
Una altra possibilitat és fer una presentació amb dos elements diferents, com una imatge, una sobre l'altra.
Les animacions es poden personalitzar:
"personalizar animación", el primer element el podem deixar normal, i el segon element el podem animar per exemple introduint "desvanecerse".
En quant a terminologia emprada, cal diferenciar entre les accions, que son les que fa l'usuari i on apareixen objectes, i les transicions que son els moviments d'imatge entre diapo i diapo, on no hi apareixen objectes.
Per a fer una interacció hem de clicar a "insertar acción" i "hipervínculo a la diapositiva posterior o última mostrada". En referència ales propostes d'ús creatiu i multimèdia:
A partir de la seva observació vam extraure les característiques que és important que tingui la nostra presentació per tal que sigui el màxim eficient i comprensiva possible.
Aquestes són:
- Lletrea gran i coneguda
- Poc text
- Separacions del format de la lletra i els màrges
- Ús de colors suaus per al fons (el negre és trist i cansa la vista)
- Diferents colors per a les cites - Diferents tamanys per enfatitzar
- Cada presentació serveix per a una finalitat concreta
En quant a les possibilitats que ofereix el Power Point com a eina educativa, ressalta el poder subratllar paraules, encerclar-les i pintar-les.
És important donar una finalitat diferent a la tradicional, que se centrava en l'ús de molt text, un seguit de punts, abús dels elements multimèdia, es llegeixen a les fosques habitualment, la lletra és excessiva i no facilita la seva lectura,apareixen temes dels quals no es parla, dura el mateix temps que el discurs,sempre s'utilitza la música, no creen emocions.
Com a ús diferent, les imatges poden sorprendre, ser el suport d'un text, incloure-hi sons...
Una altra possibilitat és fer una presentació amb dos elements diferents, com una imatge, una sobre l'altra.
Les animacions es poden personalitzar:
"personalizar animación", el primer element el podem deixar normal, i el segon element el podem animar per exemple introduint "desvanecerse".
En quant a terminologia emprada, cal diferenciar entre les accions, que son les que fa l'usuari i on apareixen objectes, i les transicions que son els moviments d'imatge entre diapo i diapo, on no hi apareixen objectes.
Per a fer una interacció hem de clicar a "insertar acción" i "hipervínculo a la diapositiva posterior o última mostrada". En referència ales propostes d'ús creatiu i multimèdia:
*Normes de introducció de dades al wikipèdia*
La Wiquipèdia és una enciclopèdia elaborada en col·laboració amb alguns dels seus propis lectors. Molta gent est està constantment millorant la Wiquipèdia, realitzant-hi milers de canvis cada hora que s'enregistren íntegrament en historials de cada article, i també a la pàgina de canvis recents. Aquells canvis que no són gaire apropiats s'acostumen a treure immediatament.
A classe ens hem dividit en grups de 6 persones i cada grup ha hagut de modificar o crear una entrada nova de la Wiquipèdia.
Nosaltres hem modificat l'entada on parla de la "Nerium Oleander" una planta d¡exterior. Ara us explicarem com es modifica una entrada: Si no tens un compte creala primer:
En el requadre de "cerca" busques la pàgina de la Wiquipèdia que vols editar.
Cliquem a modificar la pàgina:
Editem la pàgina:
1. == títol == 2. [[ enllaç ]] 3. referència d'on hem obtingut la informació Quan ja hem acabat d'editar la pàgina cliquem a:
El resultat final amb el número de la referència al final de tot:
És una tasca molt satisfactòria, sobretot si després d'uns dies d'haver-ho modificat no han borrat la teva aportació. la nostre Wikipèdia:
A classe ens hem dividit en grups de 6 persones i cada grup ha hagut de modificar o crear una entrada nova de la Wiquipèdia.
Nosaltres hem modificat l'entada on parla de la "Nerium Oleander" una planta d¡exterior. Ara us explicarem com es modifica una entrada: Si no tens un compte creala primer:
En el requadre de "cerca" busques la pàgina de la Wiquipèdia que vols editar.
Cliquem a modificar la pàgina:
Editem la pàgina:
1. == títol == 2. [[ enllaç ]] 3. referència d'on hem obtingut la informació Quan ja hem acabat d'editar la pàgina cliquem a:
El resultat final amb el número de la referència al final de tot:
És una tasca molt satisfactòria, sobretot si després d'uns dies d'haver-ho modificat no han borrat la teva aportació. la nostre Wikipèdia:
google docs!!
Google Docs és un processador de textos i un editor de fulls de càlcul en línia que es pot utilitzar des del navegador. Aquestes aplicacions són desenvolupades per Google que al seu temps va comprar diferents empreses i programadors relacionats amb l'ofimàtica en línia.
Es pot crear documents de text, de càlcul, presentacions i bases de dades des de la mateixa aplicació o importar-los utilitzant la seva interfície web o enviant-los utilitzant el correu electrònic. També es pot pujar qualsevol tipus d'arxiu. Els arxius s'emmagatzemen en els servidors de Google, i aquets poden ser exportats en diversos formats estàndard o ser enviats per correu electrònic.
Els avantatges que te són, en primer lloc que els documents es van guardant automàticament durant la seva edició, i en segon lloc que tot un grup de persones poden participar en l'edició dels documents, tots a la vegada, a més de poder compartir-los amb múltiples usuaris al mateix temps.
Perquè ho entengueu millor:
A classe vam haver de fer un treball col·laboratiu usant el Google Docs.
dilluns, 17 d’octubre del 2011
Que son les RSS?
La ludoteca (presentació)
a continuació, presento la secuencia de diapositives que hem realitzat amb el tema de la ludoteca.
Esperem que us agradi.
La ludoteca (googledocs)
Us penjo l'enllaç del document del googledocs que em realitzat la Berta Alarcón, Silvia Cuberos, Anna Anguita i jo, Carolina Cuscó. Espero que o trobeu interesant.
https://docs.google.com/document/pub?id=1sWrXSSD7_94uwbIj1p57MnxgmxDDGi2RdTwOpfeaTV0
https://docs.google.com/document/pub?id=1sWrXSSD7_94uwbIj1p57MnxgmxDDGi2RdTwOpfeaTV0
dissabte, 15 d’octubre del 2011
Una experiència nova, el wikipèdia.
La Wikipedia, es una inciclopèdia d'accès lliura en Internet, en la qual els seus usuaris registrats poden introduir informació, per enriquir aquesta font d'informació fins al últim detall.
El meu grup, consta de la Berta Alarcon, Sílvia Cuberos i jo, Carolina Cuscó.
Vam triar primerament un tema que ens vam adonar, a temps, que no hi havia suficient informació, i ens portaria problemes.
Tot seguit, al decidir el tema de l'art figuratiu va ser molt còmode el fet de treballar en grup i distribuir el que fer en cada moment cadascuna de nosaltres.
Es va treballar el tema profúndament i vam buscar informació tant a la biblioteca com per Internet, etc
La informació vam decidir introduir-la només per una conta que vaig crear al meu nom, per a que així estiguessin clars els conceptes i a la mateixa vegada tindre clar que posàvem cada una.
Una vegada introduïda, ens la van esborrar un component wikipèdia i això ens va fer informar-nos i donar-nos conte de que era el que fèiem malament.
Continuem tenint problemes a l'hora de que ens deixin col·laborar en la informació i no tenim clar el perquè encara que insistim amb diferent probes i alternatives.
Us deixo tot seguit l'enllaç de la pagina on hem introduït la informació per arribar només en un clic!
http://ca.wikipedia.org/wiki/Art_figuratiu
El meu grup, consta de la Berta Alarcon, Sílvia Cuberos i jo, Carolina Cuscó.
Vam triar primerament un tema que ens vam adonar, a temps, que no hi havia suficient informació, i ens portaria problemes.
Tot seguit, al decidir el tema de l'art figuratiu va ser molt còmode el fet de treballar en grup i distribuir el que fer en cada moment cadascuna de nosaltres.
Es va treballar el tema profúndament i vam buscar informació tant a la biblioteca com per Internet, etc
La informació vam decidir introduir-la només per una conta que vaig crear al meu nom, per a que així estiguessin clars els conceptes i a la mateixa vegada tindre clar que posàvem cada una.
Una vegada introduïda, ens la van esborrar un component wikipèdia i això ens va fer informar-nos i donar-nos conte de que era el que fèiem malament.
Continuem tenint problemes a l'hora de que ens deixin col·laborar en la informació i no tenim clar el perquè encara que insistim amb diferent probes i alternatives.
Us deixo tot seguit l'enllaç de la pagina on hem introduït la informació per arribar només en un clic!
http://ca.wikipedia.org/wiki/Art_figuratiu
La valoració per la meva aportació individual al grup, a sigut activa i dinàmica. He col·laborat en tot alló que les meves posibilitats han arribat.
La meva participació a sigut com la de les meves companyes i no he tingut cap mena d'inconvenient per preguntar el que no savia fer o orientar-me i ubicar-me dins de la pàgina wikipèdia.
dimecres, 5 d’octubre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)