Programari lliure

Què és?
Com funciona?
Utilització del programari lliure a l'escola.

Un material important a tenir en compte en aquesta matèria és:
El manual d'Iniciació al programari lliure que edita el Comissionat per a la Societat de la Informació l'ajuntament de Rubí, és una eina molt senzilla i pràctica per a conèixer què és el software lliure i hi ha també manuals de programes. Sobretot el capítol 1.

El material exposat, l'he desenvolupat a travès dels apunts de classe i de la "Introducció sobre software lliure llegir la M.U.D. (Mini Unitat Didàctica) sobre el tema."


Diferencies entre el programai lliure i el programari convencional:
Els programes d'ordinardor són sequències d'instrucció que el processador va llegint, interpretant i executant una darrera l'altra.
Els programadors escriuen les instruccions que desprès l'ordinador esecutarà, i ho fan a travès dels codis font. Per què el procesador sigui capaç d'entendre les instruccions del codi font han de crear-se sèries d'instruccions bàsiquesmitjançane tuna complicació a travès de la qual obtindrem un "codi executable". Copiant el codi executable d'un programa  al'ordinador ja el podem utilitzar, independentment que no tinguem accès al seu codi font. És a dir que el codi font és allò que escriu el programador, per exemple en C/.

El programari convencional limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, modificació, traducció o ús per a diferents finalitats.
El software consisteix en cedir el codi executable i impedir l'accès al codi font. Quan ens comprem un programa, realment el que estem comprant és una llicència d'ús del codi executable.

Tipus de programari:
1. Programari gratuit: programes que es poden utilitzar lliurement sense pagar pel seu ús.
2. Programari de prova: programes que es poden probar però que cal pagar per fer-ne un ús continuat
3. Programari comercial: progrmanes que requereixen pagament previ per a utilitzar-los
 

Programari lliure, o de codi obert : Programari que fa una empresa normalment, del que tu si vols, pots tenir el codi font.

Es caracteritza per tenir quatre garanties:
1- Llibertat d'ús
2-Llibertat de estudi
3-Llibertat de redistribució
4-Llibertat de fer millores i publicar-les

* El tema de que un programari sigui lliure o convencional depén de com s'ha fet o com es distribueix aquest programa.

Els projecte de programari llire els fan col·lectius de programadors voluntaris. A nivell d'usuari el programari lliure éspositiu ja que és gratiut i no s'ha de pagar llicència.
El programari de codi obert ofereix la possibilitat de obtenir el codi font dels programes, garantint el dret d'estudiar-lo, modificar-lo, adaptar-lo, recompilar-lo i difondre'n la versió resultant.
Open Source Iniciative és una organització sense ànim de lucre que treballa pel foment de l'ús del programai lliure.

Exemples de programaris lliures:
Un exemple de programa lliure és l'Audacity, un programa sobre modificacions, editacions, creacions...d'àudio. En cas que necessitèssim el codi font "source code", en els programes lliures també està disponible i es pot descarregar. Amb el codi font per exemple podem fer noves versions del programa.

Alguns dels exemples de bons programes lliures són el Navegador Firefox o el paquet ofimàtic d' OpenOffice. 

www.softcatalà.org ofereix programes de codi obert traduits.

L'Android és un sistema operatiu lliure, per tant implica que una part del cost del mòbil va a parar al creador del sistema operatiu.

Els caixers automàtics funcionaven amb el sistema operatiu de windows, per tant els bancs pagaven una part dels diners a l'empresa creadora, ara funcionen amb Linux.

Actualment la majoria de les màquines que utilitzem a nivell públic tenen un sistema operatiu amb  Linux, que forma part del programari lliure. Té moltes versions i com que es pot accedir al codi font, resulta fàcil realitzar diverses adaptacions segons els nostres interessos.

L'educació escolleix programaris lliures en part per un tema d'igualtat entre els nens i nenes ja que tots i totes poden obtenir programes lliures, però de vegades no tothom es pot permetre els del programari convencional.

Les màquines virtuals, que també hi estan relacionades, el que fan és emular ordinadors amb un sistema operatiu concret.
 
Diferències entre programari lliure i gratuit: La majoria de programes de programari convencional tenen una versió Beta, que durant un temps determinat és gratiuta. Però això no implica que sigui programari lliure ja que passat aquest temps concret, l'usuari ha de pagar per l'ús del programa. Per altra banda també hi ha molts programes gratiuts a internet, com el Facebook, però en cap moment són de codi obert ja que no es pot accedir al seu codi font.