divendres, 18 de novembre del 2011

Ús educatiu del Power Point II

A les presentacions hi ha la possibilitat d'oferir als alumnes que triin quin tema, d'entre els proposats, prefereixen començar a treballar.

Amb una pantalla simple touch podem fer les accions que ens permet el ratolí, però directament a la pantalla.

Podem utilitzar els Power point com a eina educativa, defugint de les presentacions tradicionals, un exemple d'això està explicat al programa PDF penjat al Suro de GTIC: a les 12 PROPOSTES D’ÚS CREATIU I MULTIMEDIAL DEL PROGRAMA POWERPOINT.

" L’ús de recursos multimedials és un dels avantatges en les presentacions, així doncs les primeres propostes van encaminades en aquest sentit.
La primera podria ser aquella que substituís les tradicionals diapositives de fotografies, que tant fèiem servir i que encara utilitzem en matèries, com ara la història de l’art en la que una darrera l’altra se’ns van mostrant imatges de monuments i altres obres, mentre el professor fa les seves explicacions.

En aquest cas, la proposta seria crear una presentació amb una diapositiva central que contingués una miniatura de totes les fotos i que al clicar a sobre s’obrís una nova diapositiva amb la foto en qüestió ampliada, a més és podrien habilitar altres diapositives amb detalls d’aspectes destacables.

Caldria acompanyar tot plegat d’una sèrie de botons per poder anar i tornar de les diferents diapositives i facilitar així la bona navegació per la presentació.

Un dels punt innovadors d’aquesta proposta seria fer possible l’accés aleatori a qualsevol imatge o ampliació de manera que el mestre o orador pogués flexibilitzar el seu discurs i és pogués adaptar al ritme i/o interessos de la classe. Fugim doncs del discurs lineal. " (Jordi Simón)

Les imatges del Power point de vegades no cal que diguin res, poden suggerir idees per a desenvolupar. O simplement reforçar el nostre discurs.
A més, pot ser més expressiva una imatge que un text. S'ha d'intentar que el discurs estigui acompanyat de diversos elements gràfics que suggereixin o recolzin.
A les presentacions tradicionals el que explica és el mestre,és fàcil que es crein dobles discurssos ja que pot haver massa informació, abus dels elements multimedials, no es poden donar sorpreses ja que està tot marcat.

Segons el document anteriorment esmentat hi trobem:

Avantatges:
• Permet d’incorporar imatges il·lustratives.
• Permet crear esquemes de manera que és fa més intel·ligible la matèria.
• Podem inserir tota mena d’elements multimedials com ara: imatge, so, vídeo, animacions,...
• L’alumne té més facilitat per prendre apunts.
• Permet utilitzar una variada gamma de colors i formes que clarifiquin el significat dels continguts

Desavantatges:
Està encaminat a establir un tipus de discurs transmissiu i seqüencial entre l’orador i el públic, per això perpetua una metodologia molt concreta. A més també podríem afegir-hi els desavantatges següents:

• Moltes vegades hi ha massa informació en les diapositives i que no es llegeix amb claredat.
• L’orador ja no explica o relata sinó que es limita a llegir la pantalla.
• Els colors i les formes es col·loquen en pantalla de forma indiscriminada sense atenir-se a cap ordre estètic ni utilitat.
• Hi pot haver un abús dels elements multimedials. El cas més clar seria la repetició indiscriminada de determinats tipus de sons.
• Si no hi ha un bon sistema de projecció, l’aula sempre estarà a les fosques amb el cansament que això provoca als alumnes.
• Una idea generalitzada és que si incorporem molt efectes d’animació i transició en la presentació, aquesta serà més interessant, en aquest cas correm el risc que, en el millor dels casos, l’auditori miri els efectes i no escolti el discurs.
• Els oradors tenen tendència a incloure més continguts amb la falsa creença que els alumnes ho assimilen més ràpid.
• S’estableix a classe un doble discurs, el de l’orador que va explicant i el de l’oient que va llegint a un ritme diferent les diapositives que li mostren.

"Joan Ferrés7 (1992) ens parla de la funció motivadora del vídeo a l’escola, fent referència a les capacitats que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d’emocions i com aquestes poden motivar grups de persones vers unes actituds concretes.
Un joc suggerent d’imatges i músiques triades amb una finalitat concreta i muntades amb PowerPoint a manera de seqüència té les mateixes capacitats comunicatives que un fragment de vídeo."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada