Les TIC en l'educació

Hi ha dos pàgines web  am material molt útil per als mestres.
Aquestes dues pàgines de la Generalitat tenen ambdues una secció per a infantil, però no totes les activitats que podem fer amb infants a travès de les TIC, hi són en aquelles seccions.

XTEC

http://www.xtec.es/ 

- La meva XTEC: Una escola ha deidentificar-te com a treballador de l'escola per tal de facilitar-te el password.

- XTEC merlí 

Merlí és un catàleg de recursos educatius digitals desenvolupat pel Departament d'Ensenyament amb l'objectiu de proporcionar a la comunitat educativa un entorn de catalogació, indexació i cerca de materials didàctics.

-Altres eines:

• Escola oberta
• Projectes en xarxa

El treball en xarxa és un element fonamental en la creació de coneixement. Aquest espai col·laboratiu vol ser un referent per al professorat interessat en projectes telemàtics, acostar l'assessorament tècnic i pedagògic i fomentar l'ús de les TIC i la creació de xarxa entre el professorat. La vostra participació és fonamental per aconseguir aquests objectius. Feu servir el correu per fer-nos arribar les vostres propostes, opinions i les informacions que cregueu s'han d'incloure en aquest espai.

http://clic.xtec.cat/ca/jclic/info.htm


El projecte JClic és una evolució del programa Clic 3.0, una eina per a la creació d'aplicacions didàctiques multimèdia amb més de 10 anys d'història. Al llarg d'aquest temps han estat molts els educadors i educadores que l'han fet servir per crear activitats interactives on es treballen aspectes procedimentals de diverses àrees del currículum, des d'educació infantil fins a secundària.
 

• Pràctica compartida

El nou currículum se centra en les competències bàsiques per integrar els diferents aprenentatges impulsant la transversalitat de coneixements. Des d'aquest entorn, volem mostrar models innovadors de treball a l'aula que poden contribuir a difondre les noves línies del currículum, estimular la reflexió sobre la pràctica docent i facilitar l'intercanvi d'experiències.

• Formació permanent
• Innovació i recerca 

• Serveis educatius 

Els serveis educatius són equips multiprofessionals que donen suport i assessorament als centres educatius públics i privats concertats de nivells educatius no universitaris (professorat, alumnat i famílies).

• Webs de centres
• Estudis

edu365.cat

- Llegeix

-Crea: Animació  / Les teves històries / Projectes / Col·labora i crea

- Juga: Aventura, Arcade,Simulació, Estratègia,Rol,Trenca't el cap,

- Imagina: Recursos per aprendre a programar, robots.

http://www.edu365.cat/infantil/index.htm

http://www.edu3.cat/ 

(Has d'estar en una escola que funcionin amb aquest programa, i ells et donen el password)

Programari lliure

Què és?
Com funciona?
Utilització del programari lliure a l'escola.

Un material important a tenir en compte en aquesta matèria és:
El manual d'Iniciació al programari lliure que edita el Comissionat per a la Societat de la Informació l'ajuntament de Rubí, és una eina molt senzilla i pràctica per a conèixer què és el software lliure i hi ha també manuals de programes. Sobretot el capítol 1.

El material exposat, l'he desenvolupat a travès dels apunts de classe i de la "Introducció sobre software lliure llegir la M.U.D. (Mini Unitat Didàctica) sobre el tema."


Diferencies entre el programai lliure i el programari convencional:
Els programes d'ordinardor són sequències d'instrucció que el processador va llegint, interpretant i executant una darrera l'altra.
Els programadors escriuen les instruccions que desprès l'ordinador esecutarà, i ho fan a travès dels codis font. Per què el procesador sigui capaç d'entendre les instruccions del codi font han de crear-se sèries d'instruccions bàsiquesmitjançane tuna complicació a travès de la qual obtindrem un "codi executable". Copiant el codi executable d'un programa  al'ordinador ja el podem utilitzar, independentment que no tinguem accès al seu codi font. És a dir que el codi font és allò que escriu el programador, per exemple en C/.

El programari convencional limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, modificació, traducció o ús per a diferents finalitats.
El software consisteix en cedir el codi executable i impedir l'accès al codi font. Quan ens comprem un programa, realment el que estem comprant és una llicència d'ús del codi executable.

Tipus de programari:
1. Programari gratuit: programes que es poden utilitzar lliurement sense pagar pel seu ús.
2. Programari de prova: programes que es poden probar però que cal pagar per fer-ne un ús continuat
3. Programari comercial: progrmanes que requereixen pagament previ per a utilitzar-los
 

Programari lliure, o de codi obert : Programari que fa una empresa normalment, del que tu si vols, pots tenir el codi font.

Es caracteritza per tenir quatre garanties:
1- Llibertat d'ús
2-Llibertat de estudi
3-Llibertat de redistribució
4-Llibertat de fer millores i publicar-les

* El tema de que un programari sigui lliure o convencional depén de com s'ha fet o com es distribueix aquest programa.

Els projecte de programari llire els fan col·lectius de programadors voluntaris. A nivell d'usuari el programari lliure éspositiu ja que és gratiut i no s'ha de pagar llicència.
El programari de codi obert ofereix la possibilitat de obtenir el codi font dels programes, garantint el dret d'estudiar-lo, modificar-lo, adaptar-lo, recompilar-lo i difondre'n la versió resultant.
Open Source Iniciative és una organització sense ànim de lucre que treballa pel foment de l'ús del programai lliure.

Exemples de programaris lliures:
Un exemple de programa lliure és l'Audacity, un programa sobre modificacions, editacions, creacions...d'àudio. En cas que necessitèssim el codi font "source code", en els programes lliures també està disponible i es pot descarregar. Amb el codi font per exemple podem fer noves versions del programa.

Alguns dels exemples de bons programes lliures són el Navegador Firefox o el paquet ofimàtic d' OpenOffice. 

www.softcatalà.org ofereix programes de codi obert traduits.

L'Android és un sistema operatiu lliure, per tant implica que una part del cost del mòbil va a parar al creador del sistema operatiu.

Els caixers automàtics funcionaven amb el sistema operatiu de windows, per tant els bancs pagaven una part dels diners a l'empresa creadora, ara funcionen amb Linux.

Actualment la majoria de les màquines que utilitzem a nivell públic tenen un sistema operatiu amb  Linux, que forma part del programari lliure. Té moltes versions i com que es pot accedir al codi font, resulta fàcil realitzar diverses adaptacions segons els nostres interessos.

L'educació escolleix programaris lliures en part per un tema d'igualtat entre els nens i nenes ja que tots i totes poden obtenir programes lliures, però de vegades no tothom es pot permetre els del programari convencional.

Les màquines virtuals, que també hi estan relacionades, el que fan és emular ordinadors amb un sistema operatiu concret.
 
Diferències entre programari lliure i gratuit: La majoria de programes de programari convencional tenen una versió Beta, que durant un temps determinat és gratiuta. Però això no implica que sigui programari lliure ja que passat aquest temps concret, l'usuari ha de pagar per l'ús del programa. Per altra banda també hi ha molts programes gratiuts a internet, com el Facebook, però en cap moment són de codi obert ja que no es pot accedir al seu codi font.

Glogster

Glogster és una eina de web 2.0 que permet crear murals digitals multimèdia.
Aquests murals es poden imprimir, es poden insertar en una web (blog d'aula, personal, etc.), projectats i utilitzats a classe mitjançant una PDI o pissarra digital normal, que serveix com a suport a la presentació d'uns continguts determinats.

Hi podem posar música, vídeo, obrir elements determinats... Es tracta de generar una adreça electrònica o codi embed i redistribuir-lo.

Els teus glogsters estan a "your dashboard", on hi tens els altres glogs, la comunitat, els missatges.. Per a crear-ne un de nou: post new glog.
Es pot introduir text, gràfics, imatges, fons, audio i vídeo. Quan guardem, es pot: o compartir amb el facebook, al twitter o compartir una adreça. A més, també té codi embed.

Prezi

A la classe del dia 21/11 a partir de lliçons sobre el funcionament, vistes de tutorials, i pràctiques a classe hem après el funcionament i usos del programa.

Permet fer presentacions sobre temes. Es poden ampliar parts de les fotografies. És un recurs útil per a treballar temes, d'una manera diferent que amb el Power Point.

Es un espai de treball on hi ha diversos elements. Tots ells es relacionen amb un camí, o path.
Ës l'ús característic que li dodem donar, ja que per a fer-ne un ús únicament per a fer presentacions normals, és millor el programa del Power Point.

Al donar-se d'alta hi ha tres opcions, la lliure i dues de pagament. Una de les opcions permeten no tenir-lo online sinò a l'escriptori i per tant no necessitar connexió. El nostre compte el registrarem amb l'adreça de blanquerna per accedir a la segona tipologia de manera gratuita, per ser un espai educatiu.


Inici:
- Fer-se compte gratuit ( Student/teacher licenses)
- Rebem mail  del programa
- Tornar al prezi i activar-lo

Funcionament:
Hi ha un tutorial a: http://www.dreig.eu/caparazon/2010/07/03/tutorial-prez/ 

Diferències amb el Power Point: 
- No hi ha diapositives
- És un entorn online
- Pot ser públic, privat o compartit (habilita la còpia)
- Treballa en Flash
- S'adapta millor a les necessitats de cada treball ja que  enlloc de diapositives, tenim un únic espai de treball.
- Fem les divisions amb els frames
- Treball a partir de metàfores visuals 


 Apareixen 3 pestanyes: your prezi / learn / explore:
Your prezi - New prezi - Create a new prezi - 

Si anem a your prezi podem crear-ne un de nou, triem una plantilla i començem a inserir textos, imatges, arxius... Hem d'intentar no introduir PDF ja que no es veuen bé.
Es pot escriure a qualsevol lloc de la pantalla, i es pot ampliar o reduir.
Les paraules també es poden ampliar o reduir amb la roda del ratolí, les podem moure, girar... a travès del cercle que ens apareix al clicar.
Pantalla completa: More - full screen

- Exemple per a començar: Títol geneal. Deprès hi posem una imatge petita amb un títol,  aun costat de la imatge general. Fem un frame amb la imatge petita i el seu títol. Desprès l'afegim al path, que el numera.
Podem ampliar coses d'una fotografia, creant un altre frame sobre un altre, per ampliar-ho.

- Inserir fotografies:
Buscar fotografies que poguem afagar - Anomena i desa la fotografia - desar-la a l'ordinador - Insert - From your computer - Select files

- Opcions de prezi:
Privat, públic o habilitat perquè la gent se'l pugui copiar (compartir)
Com està online, hi ha codi embed, amb el que el podem afegir als blocs, i als wikis, entre d'altres. 

Desprès de la presentació es necessita un path, un camí per a relacionar les coses. Ho podem fer amb mmarcs (frame) un cop posats els marcs ja podem anar a path, i numerar-los per tal d'endreçar-lols d'aquesta manera a la presentació.
Per a  vuere el resultat: Show.

Es mou a travès de les fletxes de l'ordinador.

Vídeo amb Movie Maker

Amb el recurs de vídeo podem induir un estat d'anim concret al públic, per tant segons el que volguem aconseguir, podem passar el vídeo abans o depreès de la presentació.

Arxius de vídeo: mov, avi, windows media player (.wmv)
El wmv el reprodueixen la majoria de sistema operatius.
Si mirem les propietats d'un vídeo ens hem de fixar en: propiedades - detalles - ancho fotograma (720) i alto fotograma (576). Aquest és el format standard DV, que és el que tenen el DVD. Això implica que quan generem un vídeo haurem de fer-ho com a màxim amb aquesta grandària.
La velocitat de fotograma és la cadència de fotogrames que hi ha per segon. La standard és 25f/s. Quan menys fotogrames hi ha, es veurà el moviment menys fluid. Les web cam en tenen 12. Quan menys fotogrames, menys tamany.
En quant a àudio hem de tenir en compte la velocitat de bits. Stàndard de bona qualitat: 160.

Quan més tamany té la música, més qualitat té.

Programes de vídeo:

Movie Maker
Vinacle studio
Premiere

Movie Maker:
El projecte es graba en la mateixa carpeta on hi hagi el vídeo i la música que volem utilitzar.

1,49 KB (1.528 bytes) = 0.001mb

1000KB = 1 mb

Els projectes de Movie maker mai contenen el vídeo, per això és important grabar l'arxiu al mateix.
Pots gravar un vídeo amb diferents trossos d'altres vídeos amb aquest programa.
- Arrossegar el vídeo que volguem
- Reproduir-lo i escollir el tros que volem
- Edita
- Reprodueix - pausa
- Divideix
- Reprodueix - pausa
- Divideix
 - La resta que no volem es pot suprimir amb el botó esquerre i la opció de suprimeix

Els moviments en vídeo és bo no tallar-los. Ex: posar una persona fins que no la veiem.
Hem d'intentar donar peu d'una cosa a una altra: Ex: passadís, escala, sortida. O abacus,biblioteca.
Es filma per moments, per localitzacions...per tant hem de crear una lògica. El final ha de ser algú que marxa, per exemple.
Si volem, podem traslladar els talls de vídeo per endreçar-los d'una altra manera.

Per a posar una foto, ho hem de posar abans a la carpeta on tenim els altres arxius i desprès la posariem al programa, arrossegant, en el lloc del vídeo.

Per afegir música: inici, afegir música, el problema és que se sent a l'hora el so del vídeo, però aiiò es pot modificar: sel·leccionant - edita -  volum de vídeo. Si no el volem , sel"leccionem totes les parts - volum de vídeo - baixar fins al 0.
Per a fer transicions, sel·leccionar el segon tall, -animacions- encadenat.
Per a efectes, sel·leccionar una escena - efectes visuals.
Quan arroseguem la música, apareix "eines de música". Es pot escollir quan comença i posar-hi efectes. Podem anar a opcions - fosa d'entrada.

S'han de posar títols, des d'Inici. Hi ha 3 tipus: títol, llegenda i crèdits. (Títol al principi i crèdits al final). El de llegenda no afegeix temps. Als tres se'ls pot afegir efectes. Per sota podem escollir el moment en el que apareixerà i també pot escollir-se la durada.
Tant els títols com la música un cop creats els podem moure de lloc, igual que els talls.

Un cop finalitzat: Guardar - a la carpeta hi haurà les 3 coses inicials, llavors haurem de generar un vídeo amb la màxima qualitat possible.
Inici - Desa la pel·lícula - definició standard i guardar-ho al mateix lloc on ho estavem fent i li posem un nom


Programes per baixar vídeos: Youtube, Vímeo. 
Si en el blog hem de pujar un text molt llarg abans el pujem a Scripd o Google reader.
Si hem de penjar moltes fotos a un bloc, anem a Picassa o Flickr, creem un àlbum, copiem el codi embed i el posem al bloc.

Youtube: Penja - Has afegit un canal al teu compte - Càrrega de fitxer de vídeo 


Per a dubtes en quant a com penjar-ho: (Si anem a la opció CC - Tradueix els subtítols (BETA) - i escollim la llengua que volem, obtindrem la versió subtitulada)

En el meu cas a sigut totalment imposible penjar el meu vídeo ja que a youtube no em deixa veure'l i encara menys penjar-lo.

Obtenció de música

Com a mestres hem d'estar dins de le legallitat. Per tant hem de fer una cerca de material amb creative commons o material lliure.

Programes per a obtenir música: Ares, Emule, Itunes, Grooveshark, Jamendo...

L'Ares i l'Emule cerquen les cançons dels discs durs dels usuaris, per tant els diversos usuaris poden baixar-se documents i cançons nostres. Son programes legals, sempre que compartim material del qual siguem propietaris o tinguem llicència.

L'itunes és legal. Les cançons no son públiques. Podem baixar-nos les cançons sempre que paguem la versió prèmium. Si no, tan sols les podem escoltar.

 Jamendo

( http://www.jamendo.com/es/ )
No hi apareix música comercial, apareix música lliure, per tant la música que hi apareix la podem utilitzar en treballs, exposicions...
Totes les cançons han de tenir una de les 6 llicencies creative commons.


Hi ha un cercador de material divers amb Creative Commons:

http://cat.creativecommons.org/

(Mirar el Publica amb CC i el Cerca amb CC.)

Obtenció de fotografies

Flick
http://www.flickr.com/

És millor cercar les fotografies aquí ja que els que posen les imatges sonde fotògrafs que penjen les seves imatges, per tant la qualitat serà millor.

Google
http://www.google.es/advanced_image_search?hl=ca
A Imatges - Cerca avançada d'imatges,
Els defectes del google és que no son de gaire qualitat i no sabem si tenen o no copyright i a més el google obté les imatges de totes les pàgines web del món.

Stock Xchng
http://www.sxc.hu/:
És una altra web de fotografies penjades per fotògrafs.
Per a veure si tenen o no copyright has de clicar una imatge, i clicar "View image license".
Un exemple de la informació de la llicència:

You may use the Image

• In digital format on websites, multimedia presentations, broadcast film and video, cell phones.
• In printed promotional materials, magazines, newspapers, books, brochures, flyers, CD/DVD covers, etc.
• Along with your corporate identity on business cards, letterhead, etc.
• To decorate your home, your office or any public place.

You may not use the Image

• For pornographic, unlawful or other immoral purposes, for spreading hate or discrimination, or to defame or victimise other people, sociteties, cultures.
• To endorse products and services if it depicts a person.
• In a way that can give a bad name to SXC or the person(s) depicted on the Image.
• As part of a trademark, service mark or logo.
• SELLING AND REDISTRIBUTION OF THE IMAGE (INDIVIDUALLY OR ALONG WITH OTHER IMAGES) IS STRICTLY FORBIDDEN! DO NOT SHARE THE IMAGE WITH OTHERS!

Always ask permission from the photographer if you want to use the Image

• In website templates that You intend to sell or distribute.
• For creating printed reproductions that You intend to sell.
• On "print on demand" items such as t-shirts, postcards, mouse pads, mugs (e.g. on sites like Cafepress), or on any similar mass produced item that would contain the Image in a dominant way.

En aquesta pàgina, els primers resultats son de pagament, la resta no. La qualitat és bona i el tamany de la imatge també.

Ús educatiu del Power Point II

A les presentacions hi ha la possibilitat d'oferir als alumnes que triin quin tema, d'entre els proposats, prefereixen començar a treballar.

Amb una pantalla simple touch podem fer les accions que ens permet el ratolí, però directament a la pantalla.

Podem utilitzar els Power point com a eina educativa, defugint de les presentacions tradicionals, un exemple d'això està explicat al programa PDF penjat al Suro de GTIC: a les 12 PROPOSTES D’ÚS CREATIU I MULTIMEDIAL DEL PROGRAMA POWERPOINT.

" L’ús de recursos multimedials és un dels avantatges en les presentacions, així doncs les primeres propostes van encaminades en aquest sentit.
La primera podria ser aquella que substituís les tradicionals diapositives de fotografies, que tant fèiem servir i que encara utilitzem en matèries, com ara la història de l’art en la que una darrera l’altra se’ns van mostrant imatges de monuments i altres obres, mentre el professor fa les seves explicacions.

En aquest cas, la proposta seria crear una presentació amb una diapositiva central que contingués una miniatura de totes les fotos i que al clicar a sobre s’obrís una nova diapositiva amb la foto en qüestió ampliada, a més és podrien habilitar altres diapositives amb detalls d’aspectes destacables.

Caldria acompanyar tot plegat d’una sèrie de botons per poder anar i tornar de les diferents diapositives i facilitar així la bona navegació per la presentació.

Un dels punt innovadors d’aquesta proposta seria fer possible l’accés aleatori a qualsevol imatge o ampliació de manera que el mestre o orador pogués flexibilitzar el seu discurs i és pogués adaptar al ritme i/o interessos de la classe. Fugim doncs del discurs lineal. " (Jordi Simón)

Les imatges del Power point de vegades no cal que diguin res, poden suggerir idees per a desenvolupar. O simplement reforçar el nostre discurs.
A més, pot ser més expressiva una imatge que un text. S'ha d'intentar que el discurs estigui acompanyat de diversos elements gràfics que suggereixin o recolzin.
A les presentacions tradicionals el que explica és el mestre,és fàcil que es crein dobles discurssos ja que pot haver massa informació, abus dels elements multimedials, no es poden donar sorpreses ja que està tot marcat.

Segons el document anteriorment esmentat hi trobem:

Avantatges:
• Permet d’incorporar imatges il·lustratives.
• Permet crear esquemes de manera que és fa més intel·ligible la matèria.
• Podem inserir tota mena d’elements multimedials com ara: imatge, so, vídeo, animacions,...
• L’alumne té més facilitat per prendre apunts.
• Permet utilitzar una variada gamma de colors i formes que clarifiquin el significat dels continguts

Desavantatges:
Està encaminat a establir un tipus de discurs transmissiu i seqüencial entre l’orador i el públic, per això perpetua una metodologia molt concreta. A més també podríem afegir-hi els desavantatges següents:

• Moltes vegades hi ha massa informació en les diapositives i que no es llegeix amb claredat.
• L’orador ja no explica o relata sinó que es limita a llegir la pantalla.
• Els colors i les formes es col·loquen en pantalla de forma indiscriminada sense atenir-se a cap ordre estètic ni utilitat.
• Hi pot haver un abús dels elements multimedials. El cas més clar seria la repetició indiscriminada de determinats tipus de sons.
• Si no hi ha un bon sistema de projecció, l’aula sempre estarà a les fosques amb el cansament que això provoca als alumnes.
• Una idea generalitzada és que si incorporem molt efectes d’animació i transició en la presentació, aquesta serà més interessant, en aquest cas correm el risc que, en el millor dels casos, l’auditori miri els efectes i no escolti el discurs.
• Els oradors tenen tendència a incloure més continguts amb la falsa creença que els alumnes ho assimilen més ràpid.
• S’estableix a classe un doble discurs, el de l’orador que va explicant i el de l’oient que va llegint a un ritme diferent les diapositives que li mostren.

"Joan Ferrés7 (1992) ens parla de la funció motivadora del vídeo a l’escola, fent referència a les capacitats que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d’emocions i com aquestes poden motivar grups de persones vers unes actituds concretes.
Un joc suggerent d’imatges i músiques triades amb una finalitat concreta i muntades amb PowerPoint a manera de seqüència té les mateixes capacitats comunicatives que un fragment de vídeo."

Ús educatiu del Power Point

A classe vam començar fent un comentari d'un poema sobre les impresores, que vam visualitzar a travès d'una presesntació de Power Point.
A partir de la seva observació vam extraure les característiques que és important que tingui la nostra presentació per tal que sigui el màxim eficient i comprensiva possible.
Aquestes són:
- Lletrea gran i coneguda
- Poc text
- Separacions del format de la lletra i els màrges
- Ús de colors suaus per al fons (el negre és trist i cansa la vista)
- Diferents colors per a les cites - Diferents tamanys per enfatitzar
- Cada presentació serveix per a una finalitat concreta

En quant a les possibilitats que ofereix el Power Point com a eina educativa, ressalta el poder subratllar paraules, encerclar-les i pintar-les.
És important donar una finalitat diferent a la tradicional, que se centrava en l'ús de molt text, un seguit de punts, abús dels elements multimèdia, es llegeixen a les fosques habitualment, la lletra és excessiva i no facilita la seva lectura,apareixen temes dels quals no es parla, dura el mateix temps que el discurs,sempre s'utilitza la música, no creen emocions.
Com a ús diferent, les imatges poden sorprendre, ser el suport d'un text, incloure-hi sons...
Una altra possibilitat és fer una presentació amb dos elements diferents, com una imatge, una sobre l'altra.

Les animacions es poden personalitzar:
"personalizar animación", el primer element el podem deixar normal, i el segon element el podem animar per exemple introduint "desvanecerse". 

En quant a terminologia emprada, cal diferenciar entre les accions, que son les que fa l'usuari i on apareixen objectes, i les transicions que son els moviments d'imatge entre diapo i diapo, on no hi apareixen objectes.
Per a fer una interacció hem de clicar a "insertar acción" i "hipervínculo a la diapositiva posterior o última mostrada". En referència ales propostes d'ús creatiu i multimèdia:

*Normes de introducció de dades al wikipèdia*

La Wiquipèdia és una enciclopèdia elaborada en col·laboració amb alguns dels seus propis lectors. Molta gent est està constantment millorant la Wiquipèdia, realitzant-hi milers de canvis cada hora que s'enregistren íntegrament en historials de cada article, i també a la pàgina de canvis recents. Aquells canvis que no són gaire apropiats s'acostumen a treure immediatament.

A classe ens hem dividit en grups de 6 persones i cada grup ha hagut de modificar o crear una entrada nova de la Wiquipèdia.

Nosaltres hem modificat l'entada on parla de la "Nerium Oleander" una planta d¡exterior. Ara us explicarem com es modifica una entrada: Si no tens un compte creala primer:

En el requadre de "cerca" busques la pàgina de la Wiquipèdia que vols editar.

Cliquem a modificar la pàgina:

Editem la pàgina:

1. == títol == 2. [[ enllaç ]] 3. referència d'on hem obtingut la informació Quan ja hem acabat d'editar la pàgina cliquem a:

El resultat final amb el número de la referència al final de tot:

És una tasca molt satisfactòria, sobretot si després d'uns dies d'haver-ho modificat no han borrat la teva aportació. la nostre Wikipèdia:

google docs!!

Google Docs és un processador de textos i un editor de fulls de càlcul en línia que es pot utilitzar des del navegador. Aquestes aplicacions són desenvolupades per Google que al seu temps va comprar diferents empreses i programadors relacionats amb l'ofimàtica en línia.

Es pot crear documents de text, de càlcul, presentacions i bases de dades des de la mateixa aplicació o importar-los utilitzant la seva interfície web o enviant-los utilitzant el correu electrònic. També es pot pujar qualsevol tipus d'arxiu. Els arxius s'emmagatzemen en els servidors de Google, i aquets poden ser exportats en diversos formats estàndard o ser enviats per correu electrònic. Els avantatges que te són, en primer lloc que els documents es van guardant automàticament durant la seva edició, i en segon lloc que tot un grup de persones poden participar en l'edició dels documents, tots a la vegada, a més de poder compartir-los amb múltiples usuaris al mateix temps. Perquè ho entengueu millor: A classe vam haver de fer un treball col·laboratiu usant el Google Docs.

Que son les RSS?

RSS: Són les sigles de Really Simple Syndication, un format XML per sindicar o compartir contingut a la web. S'utilitza per difondre informació actualitzada freqüentment a usuaris que s'han subscrit a la font de continguts. El format permet distribuir continguts sense necessitat d'un navegador, utilitzant un programari dissenyat per llegir aquests continguts RSS (agregador). Tot i això, és possible utilitzar el mateix navegador per veure els continguts RSS. Les últimes versions dels principals navegadors permeten llegir els RSS sense necessitat de programari addicional. RSS és part de la família dels formats XML desenvolupat específicament per a tot tipus de llocs que s'actualitzin amb freqüència i per mitjà del qual es pot compartir la informació i usar-la en altres llocs web o programes. A això se li coneix com redifusió web o sindicació web (una traducció incorrecta, però d'ús molt comú). Deixo un vídeo penjat del seu funcionament:

La ludoteca (presentació)

a continuació, presento la secuencia de diapositives que hem realitzat amb el tema de la ludoteca. Esperem que us agradi.

La ludoteca (googledocs)

Us penjo l'enllaç del document del googledocs que em realitzat la Berta Alarcón, Silvia Cuberos, Anna Anguita i jo, Carolina Cuscó. Espero que o trobeu interesant.

https://docs.google.com/document/pub?id=1sWrXSSD7_94uwbIj1p57MnxgmxDDGi2RdTwOpfeaTV0

Una experiència nova, el wikipèdia.

La Wikipedia, es una inciclopèdia d'accès lliura en Internet, en la qual els seus usuaris registrats poden introduir informació,  per enriquir aquesta font d'informació fins al últim detall.

El meu grup, consta de la Berta Alarcon, Sílvia Cuberos i jo, Carolina Cuscó. 
Vam triar primerament un tema que ens vam adonar, a temps, que no hi havia suficient informació, i ens portaria problemes.
Tot seguit, al decidir el tema de l'art figuratiu va ser molt còmode el fet de treballar en grup i distribuir el que fer en cada moment cadascuna de nosaltres.

Es va treballar el tema profúndament i vam buscar informació tant a la biblioteca com per Internet, etc

La informació vam decidir introduir-la només per una conta que vaig crear al meu nom, per a que així estiguessin clars els conceptes i a la mateixa vegada tindre clar que posàvem cada una.

Una vegada introduïda, ens la van esborrar un component wikipèdia i això ens va fer informar-nos i donar-nos conte de que era el que fèiem malament.

Continuem tenint problemes a l'hora de que ens deixin col·laborar en la informació i no tenim clar el perquè encara que insistim amb diferent probes i alternatives.

Us deixo tot seguit l'enllaç de la pagina on hem introduït la informació per arribar només en un clic!

http://ca.wikipedia.org/wiki/Art_figuratiu

La valoració per la meva aportació individual al grup, a sigut activa i dinàmica. He col·laborat en tot alló que les meves posibilitats han arribat.

La meva participació a sigut com la de les meves companyes i no he tingut cap mena d'inconvenient per preguntar el que no savia fer o orientar-me i ubicar-me dins de la pàgina wikipèdia.

comunicació no verbal i el llenguatge corporal

A l'assignatura de COED estem llegint el llibre "Com parlar bé en públic" un llibre on ens dona unes tècniques concretes, gestos estudiats i mètodes que tothom pot aprendre, per poder poder ser un gran orador.

Aquest llibre es escrit per Joana Rubio i Francesc Puigpelat.

Penjo un vídeo molt divertit d'uns actors espanyols molt coneguts que ens podrà fer veure mes clar, tot allò que ens aporta la comunicació no verbal.

Per finalitzar penjaré una petita definició de la comunicació no verbal i altre del llenguatge corporal, dos eines de la comunicació essencial per a la nostre expressió cuotidiana.

La comunicació no verbal és el procés de comunicació mitjançant l'enviament i recepció de missatges sense paraules, aquests missatges poden ser comunicats a través de gestos, llenguatge corporal o postura, expressió facial i el contacte visual, la comunicació d'objectes com ara roba, pentinats. La comunicació no verbal juga un paper clau en el dia a dia de tota persona.

El llenguatge corporal en la comunicació de riscos és un factor important i moltes vegades decisiu, especialment quan els portaveus han de transmetre un missatge i demostrar congruència entre la informació oral i el seu llenguatge corporal, ja que només d'aquesta manera podrà ser efectiu el missatge. El llenguatge corporal és un component de la comunicació que hem de tenir molt en compte perquè proporciona informació sobre el caràcter, emocions i reaccions dels individus. L'estat d'ànim s'expressa mitjançant el llenguatge corporal. Per exemple, en dubtar d'alguna cosa, aixequem una cella. Al sentir-nos perplexos, ens rasquem el nas. Creuem els braços per aïllar o protegir-nos.

L'Auditori 07 L'ENCÍS DELS BALLETS RUSSOS

L'Auditori 07 L'ENCÍS DELS BALLETS RUSSOS Ja sé a quin concert sinfonic anirè.. ajjajajajajaja

https://docs.google.com/document/pub?id=1cnyed0YFSzhk2DH094n0vaVMbfVCf7q69_3IXIjy07w

Petita introducció del video "pensant en els altres" com ser feliços!! precios..

http://youtu.be/KXF1FBPEx44

anabel amb 3 anys y 5 mesos tota una professional dels TIC!!!!!

http://youtu.be/KXF1FBPEx44

Las escuelas concertadas también cobran con retraso

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/las-escuelas-concertadas-tambien-cobran-con-retraso-1165599

JORDI CASABELLA
BARCELONA
El director general de Centres Concertats i Centres Privats de la Generalitat, Miquel Garcia, comunicó ayer tarde a las patronales de la enseñanza concertada, a través de un correo electrónico, que, de acuerdo con las informaciones que les había trasladado la Conselleria d'Economia i Finances, la transferencia por los gastos mensuales de funcionamiento de los colegios concertados que costea el erario público correspondiente al mes de agosto, que tenía que realizarse el 20 de septiembre, no se haría efectiva hasta el 31 de octubre. El retraso se añade al que registró la entrega del mes de julio por el mismo concepto, que no se satisfizo hasta el 30 de agosto, diez días después de lo previsto, y que el departamento que dirige Irene Rigau atribuyó, en un primer momento, a razones de índole «técnica» derivadas de la aprobación tardía de los presupuestos.
La demora no afecta al pago de los sueldos del profesorado de la escuela concertada, que se vieron recortados en un 5% a mediados del 2010, a la par que los emolumentos de los docentes que desempeñan su función en el sector público, y que la Administración transfiere directamente cada final de mes, y hasta ahora puntualmente, a las cuentas corrientes de los docentes.
A 60 DÍAS VISTA / El correo remitido a las patronales añade que, a partir de ahora, el pago de los gastos de funcionamiento se efectuará «a final de mes», de lo que se desprende que las transferencias se llevarán a cabo a 60 días vista --el 30 de noviembre se hará efectiva la subvención de septiembre y el 31 diciembre la de octubre-- y no a 20 como había venido sucediendo hasta el pasado mes de agosto con contadas excepciones.
Las cantidades aplazadas equivalen a un porcentaje que se sitúa por debajo del 10% del monto de los conciertos. En el supuesto de un colegio de dos líneas (dos grupos por nivel de escolarización) que imparta educación infantil de segundo ciclo (niños de 3 a 5 años), primaria (6-11) y ESO (12-16) la cuantía que le corresponde en concepto de gastos de funcionamiento se aproxima a los 15.000 euros mensuales.
Los dirigentes de las patronales de la escuela concertada consultados no se mostraron alarmados por lo ocurrido, aunque algunos de ellos reaccionaron con sorpresa, e incluso con indignación, a la comunicación de Ensenyament. Horas antes de que tuvieran conocimiento de la fecha en que la Generalitat haría efectivas sus obligaciones la mayoría estaba convencida de que el pago se realizaría en cuestión de días.
Una portavoz del departamento de Rigau atribuyó los retrasos a «una punta de compromisos de pago del mes de septiembre», algo que dijo que ya había ocurrido otros años. También aseguró que la consellera Rigau ya había adelantado el pasado 14 de septiembre, durante una reunión de más de tres horas que mantuvo con los responsables de la patronal de la enseñanza privada, lo que iba a ocurrir, aunque ayer tres de los dirigentes patronales que acudieron a la cita no recordaban que hubiera sido tan explícita.

lectura del llibre "usos educatius dels blogs, recursos, orientacions i experiencies per a docent"

Bon dia!!
Començaré dient que la veritat que la lectura del llibre esta sent útil a l'hora d'entendre els conceptes de les opcions que hi han al bloc, Peró per altra banda intento aplicar-lo i continuo estant una mica perduda!

He arribat a pensar que seria mes útil anar llegint a classe les parts del llibre que poden ser interessant per al nostre desenvolupament dins el bloc, ja que soc partidària que es important la teoria, peró encara mes la practica.

Vaig per la pagina 75 i el meu objectiu es poder introduir en el bloc informacions, articles etc, que siguin interessants per a nosaltres a l'hora del nostre desenvolupament durant aquests 4 anys.
Però, desprès d'aquesta assignatura podrem seguir gaudint de tindre el nostre bloc?


Tinc la sensació que quant el pugui controlar no el podré tornar a utilitzar.


Un salut

Realització del bloc, tota una experiencia

Bona tarda.

Hem trobo en la primera entrada al bloc.

Avui a sigut el primer dia que la nostra classe de grau d'educació infantil ens posem a proba amb una nova eina de treball, el Bloc. Un servei que en un futur ens proporcionarà moltíssima informació i per altra costat una alternativa per a compartir informació exposada per al nostre interès sobre el transcurs dels nostres estudis.

Actualment, la sensació que es sent dins de la classe es de inseguretat, una llista interminable de preguntes que si ens paréssim a veure amb serenitat seria totalment capaç tota persona d'utilitzar.

La conclusió d'aquestes inquietuds viscudes a la classe i tanta mena de preguntes em fa preguntar ¿Per què som tan reticents generalment en un principi a les novetats? ¿Fins a que punt et cega el por al fracàs?

Una vegada la sessió acabada, ens hem adonat que no només era una sola persona la que tenia mil preguntes, totes hem dubtat per un segon de les nostres possibilitats.

Finalment totes hem aconseguit el primer objectiu poder introduir-nos dins el blogger, ¿Però serem capaços de portar-lo completament de la ma?