Aquesta entrada es per fer un acomiadament al meu bloc ja que e finalitzat l'assignatura de Gtic.
La meva primera opció va ser de continuar posant entrades, però ja que per a mi a sigut el bloc, una carpeta d'aprentatge de la comunicació digital i formació de les TIC, dono per finalitzat el meu treball.
A sigut un bon recurs per un futur, i pensant que no seria tant útil, puc dir que a sigut un plaer poder realitzar tota aquesta formació molt encertada per el meu futur com mestra.
Gracies.
dimecres, 11 de gener del 2012
dimarts, 10 de gener del 2012
A nivell pràctic podem definir aquest programa com una xarxa social amb un format de "microblogging" que permet als usuaris que estan registrats, enviar i rebre missatges de text (amb una llargària màxima de 140 caràcters) que s'anomenen "tweets". Els tweets dels usuaris es poden seguir mitjançant la opció de subscriure's com a seguidor.
Els usuaris poden per tant, crear tweets, publicar els que rep (acció que s'anomena "retwittejar" ), subscriure's a altres usuaris i per tant rebre les actualitzacions dels seus tweets, i finalment contestar directament als autors de qualsevol dels tweets.
En aquest bloc m'interessa remarcar els usos educatius dels programes que treballem.
En el cas del Twitter, els usos que permet en l'entorn educatiu, entre d'altres recursos i propostes, són:
Recursos dels mestres:
- Seguir portals i persones que aportin informació rellevant en matèria educativa.
- Compartir amb estudiants i altres mestres recursos publicats al web.
- Distribuir informació de valor educatiu.
- Conformar comunitats o grups virtuals d'interessos comuns que substitueixin les llistes de correu electrònic.
- Seguir les publicacions dels assistents de conferències o seminaris que resumeixin el que està tenint lloc.
- Crear grups d'estudiants que afavoreixin el seu seguiment.
- Fer públics els projectes que es realitzin en els centres educatius i en altres àmbits d'interès.
- Publicar un resum de les idees principals desenvolupades a una classe de manera que els alumnes puguin reflexionar, plantejar els seus dubtes, completar la informació...
- Determinar els coneixements previs sobre qualsevol tema que es vulgui tractar a classe.
- Enviar preguntes prèviament a un examen perquè els alumnes les responguin i creïn entre tots un resum de la matèria, i per tal que els conceptes s'interioritzin millor.
- Retroalimentar les aportacions que facin els alumnes.
- Recordar tasques pendents.
- Distribuir la feina entre els alumnes.
- Demanar als alumnes que a partir del programa segueixin els enllaços més compartits en notícies actuals.
- Fomentar el desenvolupament de les capacitats de selecció, síntesi i resum.
- Realitzar una pluja d'idees.
- Promoure la creació de tweets en diferents llengües.
- Incidir en la creació d'enquestes (que poden realitzar-se amb l'ajuda del programa POLL Pigeon)
- Calendaritzar les activitats a realitzar durant el trimestre.
- Compartir enllaços d'interès: Butlletins informatius d'institucions educatives...
- Difondre qualsevol tipus d'informació relacionada amb el grup classe que pugui resultar adequada i interessant.
Recursos per als estudiants:
- Formular preguntes sobre la matèria que posteriorment siguin resoltes per altres companys/es de classe.
- Realitzar reunions virtuals per a fer tasques col·laboratives.
- Compartir recursos i publicacions.
- Crear un grup d'intercanvi d'interessos comuns.
- Practicar una llengua estrangera amb nadius registrats al Twitter.
Alguns dels recursos útils que ofereix aquesta eina per tal de poder fer possible els usos descrits anteriorment són:
La creació de grups virtuals a través de la seva categorització amb hastags, per exemple: #mestresGTIC.
Agrupar conceptes, de la mateixa manera, a través de hastags, per exemple:
Possibilitat de consultar els enllaços més compartits, i classificats segons temàtica a través de TweetMeme.
A la pàgina web que he indicat al començament també hi ha informació interessant en referència a experiències educatives concretes, o exemples d'usuaris de Twitter relacionats amb educació.
Creació de mapes conceptuals
Les imatges són més decriptives i subjectives que els textos, a més tot i que pot donar més informació, es veuen les obvietats.
En canvi els textos són objectius i s'han d'interpretar.
Però per altra banda, els textos tenen ordre i sequències, en canvi la fotografia il·lustra únicament un moment concret.
La conclusió és que els textos són apropiats per a transmetre dades, de manera molt més concreta, i els vídeos són una millor opció per a transmetre emocions.
Els mapes conceptuals, són representacions visuals de les dades que volem transmetre, és a dir, són una representació visual del mapa que es fora en la nostra ment d'un tema en questió. En el cas que volguem representar processos, utilitzarem fluxogrames.
Els mapes conceptuals no han de pretendre representar les emocions ni transmetre sentiments, sinò que transmeten dades.
La seva funció és representar el teu propi punt de vista sobre un problema. La creació d'un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema.
Els seus elements són diversos conceptes claus que estan relacionats a travès de connectors (que acostumen a ser verbs).
Per a poder crear-ne un, cal seleccionar i jerarquitzar els conceptes, reflexionar sobre la relació que tenen els conceptes entre ells i triar els connectors adequats , i fer una representació gràfica adequada, és a dir, de forma clara, entenedora i coherent.
En canvi els textos són objectius i s'han d'interpretar.
Però per altra banda, els textos tenen ordre i sequències, en canvi la fotografia il·lustra únicament un moment concret.
La conclusió és que els textos són apropiats per a transmetre dades, de manera molt més concreta, i els vídeos són una millor opció per a transmetre emocions.
Els mapes conceptuals, són representacions visuals de les dades que volem transmetre, és a dir, són una representació visual del mapa que es fora en la nostra ment d'un tema en questió. En el cas que volguem representar processos, utilitzarem fluxogrames.
Els mapes conceptuals no han de pretendre representar les emocions ni transmetre sentiments, sinò que transmeten dades.
La seva funció és representar el teu propi punt de vista sobre un problema. La creació d'un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema.
Els seus elements són diversos conceptes claus que estan relacionats a travès de connectors (que acostumen a ser verbs).
Per a poder crear-ne un, cal seleccionar i jerarquitzar els conceptes, reflexionar sobre la relació que tenen els conceptes entre ells i triar els connectors adequats , i fer una representació gràfica adequada, és a dir, de forma clara, entenedora i coherent.
dimarts, 3 de gener del 2012
Fluxogrames
Els fluxogrames, o diagrames de flux, també són eines de suport al pensament, i es diferencien dels mapes conceptuals en que visualitzen un procès, no un concepte i s'utilitzen per representar procediments encaminats a resoldre una tasca.
Els usos que se li poden donar a nivell pedagògic, són:
Podem treballar fluxogrames amb moltes eines com el Word de Microsoft, Write d'OpenOffice, programes de presentacions o de gràfics vectorials, però el programa que hem utilitzat a l'assignatura és el Gliffy , que és una eina on line on podem crear representacions online per a representar visualment diferents realitats, de maneres diverses.
Als fluxogrames NO poden haver-hi dubtes.
Els usos que se li poden donar a nivell pedagògic, són:
- Planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional.( Ex: representar el procés per a l'acollida d'un nou alumne)
- Ensenyar als alumnes aquesta eina, ja que és un bon mitjà per aprendre i practicar: la presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,...
Podem treballar fluxogrames amb moltes eines com el Word de Microsoft, Write d'OpenOffice, programes de presentacions o de gràfics vectorials, però el programa que hem utilitzat a l'assignatura és el Gliffy , que és una eina on line on podem crear representacions online per a representar visualment diferents realitats, de maneres diverses.
Als fluxogrames NO poden haver-hi dubtes.
divendres, 30 de desembre del 2011
Les TIC en l'educació
Hi ha dos pàgines web am material molt útil per als mestres.
Aquestes dues pàgines de la Generalitat tenen ambdues una secció per a infantil, però no totes les activitats que podem fer amb infants a travès de les TIC, hi són en aquelles seccions.
-Altres eines:
Aquestes dues pàgines de la Generalitat tenen ambdues una secció per a infantil, però no totes les activitats que podem fer amb infants a travès de les TIC, hi són en aquelles seccions.
XTEC
- La meva XTEC: Una escola ha deidentificar-te com a treballador de l'escola per tal de facilitar-te el password.
- XTEC merlí
Merlí és un catàleg de recursos educatius digitals desenvolupat pel
Departament d'Ensenyament amb l'objectiu de proporcionar a la comunitat
educativa un entorn de catalogació, indexació i cerca de materials
didàctics.-Altres eines:
El treball en xarxa és un element fonamental en la creació de
coneixement. Aquest espai col·laboratiu vol ser un referent per
al professorat interessat en projectes telemàtics, acostar
l'assessorament tècnic i pedagògic i fomentar l'ús de les TIC i
la creació de xarxa entre el professorat. La vostra participació és
fonamental per aconseguir aquests objectius. Feu servir el correu
per fer-nos arribar les vostres propostes, opinions i les informacions
que cregueu s'han d'incloure en aquest espai.
http://clic.xtec.cat/ca/jclic/info.htm
El projecte JClic és una evolució del programa Clic 3.0, una eina per a la creació d'aplicacions didàctiques multimèdia amb més de 10 anys d'història. Al llarg d'aquest temps han estat molts els educadors i educadores que l'han fet servir per crear activitats interactives on es treballen aspectes procedimentals de diverses àrees del currículum, des d'educació infantil fins a secundària.
El nou currículum se centra en les competències bàsiques per integrar els diferents aprenentatges impulsant la transversalitat de coneixements. Des d'aquest entorn, volem mostrar models innovadors de treball a l'aula que poden contribuir a difondre les noves línies del currículum, estimular la reflexió sobre la pràctica docent i facilitar l'intercanvi d'experiències.
Els serveis educatius són equips multiprofessionals que donen suport i assessorament als centres educatius públics i privats concertats de nivells educatius no universitaris (professorat, alumnat i famílies).
(Has d'estar en una escola que funcionin amb aquest programa, i ells et donen el password)
http://clic.xtec.cat/ca/jclic/info.htm
El projecte JClic és una evolució del programa Clic 3.0, una eina per a la creació d'aplicacions didàctiques multimèdia amb més de 10 anys d'història. Al llarg d'aquest temps han estat molts els educadors i educadores que l'han fet servir per crear activitats interactives on es treballen aspectes procedimentals de diverses àrees del currículum, des d'educació infantil fins a secundària.
El nou currículum se centra en les competències bàsiques per integrar els diferents aprenentatges impulsant la transversalitat de coneixements. Des d'aquest entorn, volem mostrar models innovadors de treball a l'aula que poden contribuir a difondre les noves línies del currículum, estimular la reflexió sobre la pràctica docent i facilitar l'intercanvi d'experiències.
Els serveis educatius són equips multiprofessionals que donen suport i assessorament als centres educatius públics i privats concertats de nivells educatius no universitaris (professorat, alumnat i famílies).
edu365.cat
- Llegeix
- Imagina: Recursos per aprendre a programar, robots.
dijous, 29 de desembre del 2011
Programari lliure
Què és?
Com funciona?
Utilització del programari lliure a l'escola.
Un material important a tenir en compte en aquesta matèria és:
El manual d'Iniciació al programari lliure que edita el Comissionat per a la Societat de la Informació l'ajuntament de Rubí, és una eina molt senzilla i pràctica per a conèixer què és el software lliure i hi ha també manuals de programes. Sobretot el capítol 1.
El material exposat, l'he desenvolupat a travès dels apunts de classe i de la "Introducció sobre software lliure llegir la M.U.D. (Mini Unitat Didàctica) sobre el tema."
Diferencies entre el programai lliure i el programari convencional:
Els programes d'ordinardor són sequències d'instrucció que el processador va llegint, interpretant i executant una darrera l'altra.
Els programadors escriuen les instruccions que desprès l'ordinador esecutarà, i ho fan a travès dels codis font. Per què el procesador sigui capaç d'entendre les instruccions del codi font han de crear-se sèries d'instruccions bàsiquesmitjançane tuna complicació a travès de la qual obtindrem un "codi executable". Copiant el codi executable d'un programa al'ordinador ja el podem utilitzar, independentment que no tinguem accès al seu codi font. És a dir que el codi font és allò que escriu el programador, per exemple en C/.
El programari convencional limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, modificació, traducció o ús per a diferents finalitats.
El software consisteix en cedir el codi executable i impedir l'accès al codi font. Quan ens comprem un programa, realment el que estem comprant és una llicència d'ús del codi executable.
Tipus de programari:
1. Programari gratuit: programes que es poden utilitzar lliurement sense pagar pel seu ús.
2. Programari de prova: programes que es poden probar però que cal pagar per fer-ne un ús continuat
3. Programari comercial: progrmanes que requereixen pagament previ per a utilitzar-los
Programari lliure, o de codi obert : Programari que fa una empresa normalment, del que tu si vols, pots tenir el codi font.
Es caracteritza per tenir quatre garanties:
1- Llibertat d'ús
2-Llibertat de estudi
3-Llibertat de redistribució
4-Llibertat de fer millores i publicar-les
* El tema de que un programari sigui lliure o convencional depén de com s'ha fet o com es distribueix aquest programa.
Els projecte de programari llire els fan col·lectius de programadors voluntaris. A nivell d'usuari el programari lliure éspositiu ja que és gratiut i no s'ha de pagar llicència.
El programari de codi obert ofereix la possibilitat de obtenir el codi font dels programes, garantint el dret d'estudiar-lo, modificar-lo, adaptar-lo, recompilar-lo i difondre'n la versió resultant.
Open Source Iniciative és una organització sense ànim de lucre que treballa pel foment de l'ús del programai lliure.
Exemples de programaris lliures:
Un exemple de programa lliure és l'Audacity, un programa sobre modificacions, editacions, creacions...d'àudio. En cas que necessitèssim el codi font "source code", en els programes lliures també està disponible i es pot descarregar. Amb el codi font per exemple podem fer noves versions del programa.
Alguns dels exemples de bons programes lliures són el Navegador Firefox o el paquet ofimàtic d' OpenOffice.
L'educació escolleix programaris lliures en part per un tema d'igualtat entre els nens i nenes ja que tots i totes poden obtenir programes lliures, però de vegades no tothom es pot permetre els del programari convencional.
Les màquines virtuals, que també hi estan relacionades, el que fan és emular ordinadors amb un sistema operatiu concret.
Diferències entre programari lliure i gratuit: La majoria de programes de programari convencional tenen una versió Beta, que durant un temps determinat és gratiuta. Però això no implica que sigui programari lliure ja que passat aquest temps concret, l'usuari ha de pagar per l'ús del programa. Per altra banda també hi ha molts programes gratiuts a internet, com el Facebook, però en cap moment són de codi obert ja que no es pot accedir al seu codi font.
Com funciona?
Utilització del programari lliure a l'escola.
Un material important a tenir en compte en aquesta matèria és:
El manual d'Iniciació al programari lliure que edita el Comissionat per a la Societat de la Informació l'ajuntament de Rubí, és una eina molt senzilla i pràctica per a conèixer què és el software lliure i hi ha també manuals de programes. Sobretot el capítol 1.
El material exposat, l'he desenvolupat a travès dels apunts de classe i de la "Introducció sobre software lliure llegir la M.U.D. (Mini Unitat Didàctica) sobre el tema."
Diferencies entre el programai lliure i el programari convencional:
Els programes d'ordinardor són sequències d'instrucció que el processador va llegint, interpretant i executant una darrera l'altra.
Els programadors escriuen les instruccions que desprès l'ordinador esecutarà, i ho fan a travès dels codis font. Per què el procesador sigui capaç d'entendre les instruccions del codi font han de crear-se sèries d'instruccions bàsiquesmitjançane tuna complicació a travès de la qual obtindrem un "codi executable". Copiant el codi executable d'un programa al'ordinador ja el podem utilitzar, independentment que no tinguem accès al seu codi font. És a dir que el codi font és allò que escriu el programador, per exemple en C/.
El programari convencional limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, modificació, traducció o ús per a diferents finalitats.
El software consisteix en cedir el codi executable i impedir l'accès al codi font. Quan ens comprem un programa, realment el que estem comprant és una llicència d'ús del codi executable.
Tipus de programari:
1. Programari gratuit: programes que es poden utilitzar lliurement sense pagar pel seu ús.
2. Programari de prova: programes que es poden probar però que cal pagar per fer-ne un ús continuat
3. Programari comercial: progrmanes que requereixen pagament previ per a utilitzar-los
Programari lliure, o de codi obert : Programari que fa una empresa normalment, del que tu si vols, pots tenir el codi font.
Es caracteritza per tenir quatre garanties:
1- Llibertat d'ús
2-Llibertat de estudi
3-Llibertat de redistribució
4-Llibertat de fer millores i publicar-les
* El tema de que un programari sigui lliure o convencional depén de com s'ha fet o com es distribueix aquest programa.
Els projecte de programari llire els fan col·lectius de programadors voluntaris. A nivell d'usuari el programari lliure éspositiu ja que és gratiut i no s'ha de pagar llicència.
El programari de codi obert ofereix la possibilitat de obtenir el codi font dels programes, garantint el dret d'estudiar-lo, modificar-lo, adaptar-lo, recompilar-lo i difondre'n la versió resultant.
Open Source Iniciative és una organització sense ànim de lucre que treballa pel foment de l'ús del programai lliure.
Exemples de programaris lliures:
Un exemple de programa lliure és l'Audacity, un programa sobre modificacions, editacions, creacions...d'àudio. En cas que necessitèssim el codi font "source code", en els programes lliures també està disponible i es pot descarregar. Amb el codi font per exemple podem fer noves versions del programa.
Alguns dels exemples de bons programes lliures són el Navegador Firefox o el paquet ofimàtic d' OpenOffice.
www.softcatalà.org ofereix programes de codi obert traduits.
L'Android és un sistema operatiu lliure, per tant implica que una part del cost del mòbil va a parar al creador del sistema operatiu.
Els caixers automàtics funcionaven amb el
sistema operatiu de windows, per tant els bancs pagaven una part dels
diners a l'empresa creadora, ara funcionen amb Linux.
Actualment la majoria de les màquines que utilitzem a nivell públic tenen un sistema operatiu amb Linux, que forma part del programari lliure. Té
moltes versions i com que es pot accedir al codi font, resulta fàcil
realitzar diverses adaptacions segons els nostres interessos.
L'educació escolleix programaris lliures en part per un tema d'igualtat entre els nens i nenes ja que tots i totes poden obtenir programes lliures, però de vegades no tothom es pot permetre els del programari convencional.
Les màquines virtuals, que també hi estan relacionades, el que fan és emular ordinadors amb un sistema operatiu concret.
Diferències entre programari lliure i gratuit: La majoria de programes de programari convencional tenen una versió Beta, que durant un temps determinat és gratiuta. Però això no implica que sigui programari lliure ja que passat aquest temps concret, l'usuari ha de pagar per l'ús del programa. Per altra banda també hi ha molts programes gratiuts a internet, com el Facebook, però en cap moment són de codi obert ja que no es pot accedir al seu codi font.
dimecres, 28 de desembre del 2011
Glogster
Glogster és una eina de web 2.0 que permet crear murals digitals multimèdia.
Aquests murals es poden imprimir, es poden insertar en una web (blog d'aula, personal, etc.), projectats i utilitzats a classe mitjançant una PDI o pissarra digital normal, que serveix com a suport a la presentació d'uns continguts determinats.
Hi podem posar música, vídeo, obrir elements determinats... Es tracta de generar una adreça electrònica o codi embed i redistribuir-lo.
Els teus glogsters estan a "your dashboard", on hi tens els altres glogs, la comunitat, els missatges.. Per a crear-ne un de nou: post new glog.
Es pot introduir text, gràfics, imatges, fons, audio i vídeo. Quan guardem, es pot: o compartir amb el facebook, al twitter o compartir una adreça. A més, també té codi embed.
Aquests murals es poden imprimir, es poden insertar en una web (blog d'aula, personal, etc.), projectats i utilitzats a classe mitjançant una PDI o pissarra digital normal, que serveix com a suport a la presentació d'uns continguts determinats.
Hi podem posar música, vídeo, obrir elements determinats... Es tracta de generar una adreça electrònica o codi embed i redistribuir-lo.
Els teus glogsters estan a "your dashboard", on hi tens els altres glogs, la comunitat, els missatges.. Per a crear-ne un de nou: post new glog.
Es pot introduir text, gràfics, imatges, fons, audio i vídeo. Quan guardem, es pot: o compartir amb el facebook, al twitter o compartir una adreça. A més, també té codi embed.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)