Les TIC en l'educació

Hi ha dos pàgines web  am material molt útil per als mestres.
Aquestes dues pàgines de la Generalitat tenen ambdues una secció per a infantil, però no totes les activitats que podem fer amb infants a travès de les TIC, hi són en aquelles seccions.

XTEC

http://www.xtec.es/ 

- La meva XTEC: Una escola ha deidentificar-te com a treballador de l'escola per tal de facilitar-te el password.

- XTEC merlí 

Merlí és un catàleg de recursos educatius digitals desenvolupat pel Departament d'Ensenyament amb l'objectiu de proporcionar a la comunitat educativa un entorn de catalogació, indexació i cerca de materials didàctics.

-Altres eines:

• Escola oberta
• Projectes en xarxa

El treball en xarxa és un element fonamental en la creació de coneixement. Aquest espai col·laboratiu vol ser un referent per al professorat interessat en projectes telemàtics, acostar l'assessorament tècnic i pedagògic i fomentar l'ús de les TIC i la creació de xarxa entre el professorat. La vostra participació és fonamental per aconseguir aquests objectius. Feu servir el correu per fer-nos arribar les vostres propostes, opinions i les informacions que cregueu s'han d'incloure en aquest espai.

http://clic.xtec.cat/ca/jclic/info.htm


El projecte JClic és una evolució del programa Clic 3.0, una eina per a la creació d'aplicacions didàctiques multimèdia amb més de 10 anys d'història. Al llarg d'aquest temps han estat molts els educadors i educadores que l'han fet servir per crear activitats interactives on es treballen aspectes procedimentals de diverses àrees del currículum, des d'educació infantil fins a secundària.
 

• Pràctica compartida

El nou currículum se centra en les competències bàsiques per integrar els diferents aprenentatges impulsant la transversalitat de coneixements. Des d'aquest entorn, volem mostrar models innovadors de treball a l'aula que poden contribuir a difondre les noves línies del currículum, estimular la reflexió sobre la pràctica docent i facilitar l'intercanvi d'experiències.

• Formació permanent
• Innovació i recerca 

• Serveis educatius 

Els serveis educatius són equips multiprofessionals que donen suport i assessorament als centres educatius públics i privats concertats de nivells educatius no universitaris (professorat, alumnat i famílies).

• Webs de centres
• Estudis

edu365.cat

- Llegeix

-Crea: Animació  / Les teves històries / Projectes / Col·labora i crea

- Juga: Aventura, Arcade,Simulació, Estratègia,Rol,Trenca't el cap,

- Imagina: Recursos per aprendre a programar, robots.

http://www.edu365.cat/infantil/index.htm

http://www.edu3.cat/ 

(Has d'estar en una escola que funcionin amb aquest programa, i ells et donen el password)

Programari lliure

Què és?
Com funciona?
Utilització del programari lliure a l'escola.

Un material important a tenir en compte en aquesta matèria és:
El manual d'Iniciació al programari lliure que edita el Comissionat per a la Societat de la Informació l'ajuntament de Rubí, és una eina molt senzilla i pràctica per a conèixer què és el software lliure i hi ha també manuals de programes. Sobretot el capítol 1.

El material exposat, l'he desenvolupat a travès dels apunts de classe i de la "Introducció sobre software lliure llegir la M.U.D. (Mini Unitat Didàctica) sobre el tema."


Diferencies entre el programai lliure i el programari convencional:
Els programes d'ordinardor són sequències d'instrucció que el processador va llegint, interpretant i executant una darrera l'altra.
Els programadors escriuen les instruccions que desprès l'ordinador esecutarà, i ho fan a travès dels codis font. Per què el procesador sigui capaç d'entendre les instruccions del codi font han de crear-se sèries d'instruccions bàsiquesmitjançane tuna complicació a travès de la qual obtindrem un "codi executable". Copiant el codi executable d'un programa  al'ordinador ja el podem utilitzar, independentment que no tinguem accès al seu codi font. És a dir que el codi font és allò que escriu el programador, per exemple en C/.

El programari convencional limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, modificació, traducció o ús per a diferents finalitats.
El software consisteix en cedir el codi executable i impedir l'accès al codi font. Quan ens comprem un programa, realment el que estem comprant és una llicència d'ús del codi executable.

Tipus de programari:
1. Programari gratuit: programes que es poden utilitzar lliurement sense pagar pel seu ús.
2. Programari de prova: programes que es poden probar però que cal pagar per fer-ne un ús continuat
3. Programari comercial: progrmanes que requereixen pagament previ per a utilitzar-los
 

Programari lliure, o de codi obert : Programari que fa una empresa normalment, del que tu si vols, pots tenir el codi font.

Es caracteritza per tenir quatre garanties:
1- Llibertat d'ús
2-Llibertat de estudi
3-Llibertat de redistribució
4-Llibertat de fer millores i publicar-les

* El tema de que un programari sigui lliure o convencional depén de com s'ha fet o com es distribueix aquest programa.

Els projecte de programari llire els fan col·lectius de programadors voluntaris. A nivell d'usuari el programari lliure éspositiu ja que és gratiut i no s'ha de pagar llicència.
El programari de codi obert ofereix la possibilitat de obtenir el codi font dels programes, garantint el dret d'estudiar-lo, modificar-lo, adaptar-lo, recompilar-lo i difondre'n la versió resultant.
Open Source Iniciative és una organització sense ànim de lucre que treballa pel foment de l'ús del programai lliure.

Exemples de programaris lliures:
Un exemple de programa lliure és l'Audacity, un programa sobre modificacions, editacions, creacions...d'àudio. En cas que necessitèssim el codi font "source code", en els programes lliures també està disponible i es pot descarregar. Amb el codi font per exemple podem fer noves versions del programa.

Alguns dels exemples de bons programes lliures són el Navegador Firefox o el paquet ofimàtic d' OpenOffice. 

www.softcatalà.org ofereix programes de codi obert traduits.

L'Android és un sistema operatiu lliure, per tant implica que una part del cost del mòbil va a parar al creador del sistema operatiu.

Els caixers automàtics funcionaven amb el sistema operatiu de windows, per tant els bancs pagaven una part dels diners a l'empresa creadora, ara funcionen amb Linux.

Actualment la majoria de les màquines que utilitzem a nivell públic tenen un sistema operatiu amb  Linux, que forma part del programari lliure. Té moltes versions i com que es pot accedir al codi font, resulta fàcil realitzar diverses adaptacions segons els nostres interessos.

L'educació escolleix programaris lliures en part per un tema d'igualtat entre els nens i nenes ja que tots i totes poden obtenir programes lliures, però de vegades no tothom es pot permetre els del programari convencional.

Les màquines virtuals, que també hi estan relacionades, el que fan és emular ordinadors amb un sistema operatiu concret.
 
Diferències entre programari lliure i gratuit: La majoria de programes de programari convencional tenen una versió Beta, que durant un temps determinat és gratiuta. Però això no implica que sigui programari lliure ja que passat aquest temps concret, l'usuari ha de pagar per l'ús del programa. Per altra banda també hi ha molts programes gratiuts a internet, com el Facebook, però en cap moment són de codi obert ja que no es pot accedir al seu codi font.

Glogster

Glogster és una eina de web 2.0 que permet crear murals digitals multimèdia.
Aquests murals es poden imprimir, es poden insertar en una web (blog d'aula, personal, etc.), projectats i utilitzats a classe mitjançant una PDI o pissarra digital normal, que serveix com a suport a la presentació d'uns continguts determinats.

Hi podem posar música, vídeo, obrir elements determinats... Es tracta de generar una adreça electrònica o codi embed i redistribuir-lo.

Els teus glogsters estan a "your dashboard", on hi tens els altres glogs, la comunitat, els missatges.. Per a crear-ne un de nou: post new glog.
Es pot introduir text, gràfics, imatges, fons, audio i vídeo. Quan guardem, es pot: o compartir amb el facebook, al twitter o compartir una adreça. A més, també té codi embed.

Prezi

A la classe del dia 21/11 a partir de lliçons sobre el funcionament, vistes de tutorials, i pràctiques a classe hem après el funcionament i usos del programa.

Permet fer presentacions sobre temes. Es poden ampliar parts de les fotografies. És un recurs útil per a treballar temes, d'una manera diferent que amb el Power Point.

Es un espai de treball on hi ha diversos elements. Tots ells es relacionen amb un camí, o path.
Ës l'ús característic que li dodem donar, ja que per a fer-ne un ús únicament per a fer presentacions normals, és millor el programa del Power Point.

Al donar-se d'alta hi ha tres opcions, la lliure i dues de pagament. Una de les opcions permeten no tenir-lo online sinò a l'escriptori i per tant no necessitar connexió. El nostre compte el registrarem amb l'adreça de blanquerna per accedir a la segona tipologia de manera gratuita, per ser un espai educatiu.


Inici:
- Fer-se compte gratuit ( Student/teacher licenses)
- Rebem mail  del programa
- Tornar al prezi i activar-lo

Funcionament:
Hi ha un tutorial a: http://www.dreig.eu/caparazon/2010/07/03/tutorial-prez/ 

Diferències amb el Power Point: 
- No hi ha diapositives
- És un entorn online
- Pot ser públic, privat o compartit (habilita la còpia)
- Treballa en Flash
- S'adapta millor a les necessitats de cada treball ja que  enlloc de diapositives, tenim un únic espai de treball.
- Fem les divisions amb els frames
- Treball a partir de metàfores visuals 


 Apareixen 3 pestanyes: your prezi / learn / explore:
Your prezi - New prezi - Create a new prezi - 

Si anem a your prezi podem crear-ne un de nou, triem una plantilla i començem a inserir textos, imatges, arxius... Hem d'intentar no introduir PDF ja que no es veuen bé.
Es pot escriure a qualsevol lloc de la pantalla, i es pot ampliar o reduir.
Les paraules també es poden ampliar o reduir amb la roda del ratolí, les podem moure, girar... a travès del cercle que ens apareix al clicar.
Pantalla completa: More - full screen

- Exemple per a començar: Títol geneal. Deprès hi posem una imatge petita amb un títol,  aun costat de la imatge general. Fem un frame amb la imatge petita i el seu títol. Desprès l'afegim al path, que el numera.
Podem ampliar coses d'una fotografia, creant un altre frame sobre un altre, per ampliar-ho.

- Inserir fotografies:
Buscar fotografies que poguem afagar - Anomena i desa la fotografia - desar-la a l'ordinador - Insert - From your computer - Select files

- Opcions de prezi:
Privat, públic o habilitat perquè la gent se'l pugui copiar (compartir)
Com està online, hi ha codi embed, amb el que el podem afegir als blocs, i als wikis, entre d'altres. 

Desprès de la presentació es necessita un path, un camí per a relacionar les coses. Ho podem fer amb mmarcs (frame) un cop posats els marcs ja podem anar a path, i numerar-los per tal d'endreçar-lols d'aquesta manera a la presentació.
Per a  vuere el resultat: Show.

Es mou a travès de les fletxes de l'ordinador.

Vídeo amb Movie Maker

Amb el recurs de vídeo podem induir un estat d'anim concret al públic, per tant segons el que volguem aconseguir, podem passar el vídeo abans o depreès de la presentació.

Arxius de vídeo: mov, avi, windows media player (.wmv)
El wmv el reprodueixen la majoria de sistema operatius.
Si mirem les propietats d'un vídeo ens hem de fixar en: propiedades - detalles - ancho fotograma (720) i alto fotograma (576). Aquest és el format standard DV, que és el que tenen el DVD. Això implica que quan generem un vídeo haurem de fer-ho com a màxim amb aquesta grandària.
La velocitat de fotograma és la cadència de fotogrames que hi ha per segon. La standard és 25f/s. Quan menys fotogrames hi ha, es veurà el moviment menys fluid. Les web cam en tenen 12. Quan menys fotogrames, menys tamany.
En quant a àudio hem de tenir en compte la velocitat de bits. Stàndard de bona qualitat: 160.

Quan més tamany té la música, més qualitat té.

Programes de vídeo:

Movie Maker
Vinacle studio
Premiere

Movie Maker:
El projecte es graba en la mateixa carpeta on hi hagi el vídeo i la música que volem utilitzar.

1,49 KB (1.528 bytes) = 0.001mb

1000KB = 1 mb

Els projectes de Movie maker mai contenen el vídeo, per això és important grabar l'arxiu al mateix.
Pots gravar un vídeo amb diferents trossos d'altres vídeos amb aquest programa.
- Arrossegar el vídeo que volguem
- Reproduir-lo i escollir el tros que volem
- Edita
- Reprodueix - pausa
- Divideix
- Reprodueix - pausa
- Divideix
 - La resta que no volem es pot suprimir amb el botó esquerre i la opció de suprimeix

Els moviments en vídeo és bo no tallar-los. Ex: posar una persona fins que no la veiem.
Hem d'intentar donar peu d'una cosa a una altra: Ex: passadís, escala, sortida. O abacus,biblioteca.
Es filma per moments, per localitzacions...per tant hem de crear una lògica. El final ha de ser algú que marxa, per exemple.
Si volem, podem traslladar els talls de vídeo per endreçar-los d'una altra manera.

Per a posar una foto, ho hem de posar abans a la carpeta on tenim els altres arxius i desprès la posariem al programa, arrossegant, en el lloc del vídeo.

Per afegir música: inici, afegir música, el problema és que se sent a l'hora el so del vídeo, però aiiò es pot modificar: sel·leccionant - edita -  volum de vídeo. Si no el volem , sel"leccionem totes les parts - volum de vídeo - baixar fins al 0.
Per a fer transicions, sel·leccionar el segon tall, -animacions- encadenat.
Per a efectes, sel·leccionar una escena - efectes visuals.
Quan arroseguem la música, apareix "eines de música". Es pot escollir quan comença i posar-hi efectes. Podem anar a opcions - fosa d'entrada.

S'han de posar títols, des d'Inici. Hi ha 3 tipus: títol, llegenda i crèdits. (Títol al principi i crèdits al final). El de llegenda no afegeix temps. Als tres se'ls pot afegir efectes. Per sota podem escollir el moment en el que apareixerà i també pot escollir-se la durada.
Tant els títols com la música un cop creats els podem moure de lloc, igual que els talls.

Un cop finalitzat: Guardar - a la carpeta hi haurà les 3 coses inicials, llavors haurem de generar un vídeo amb la màxima qualitat possible.
Inici - Desa la pel·lícula - definició standard i guardar-ho al mateix lloc on ho estavem fent i li posem un nom


Programes per baixar vídeos: Youtube, Vímeo. 
Si en el blog hem de pujar un text molt llarg abans el pujem a Scripd o Google reader.
Si hem de penjar moltes fotos a un bloc, anem a Picassa o Flickr, creem un àlbum, copiem el codi embed i el posem al bloc.

Youtube: Penja - Has afegit un canal al teu compte - Càrrega de fitxer de vídeo 


Per a dubtes en quant a com penjar-ho: (Si anem a la opció CC - Tradueix els subtítols (BETA) - i escollim la llengua que volem, obtindrem la versió subtitulada)

En el meu cas a sigut totalment imposible penjar el meu vídeo ja que a youtube no em deixa veure'l i encara menys penjar-lo.

Obtenció de música

Com a mestres hem d'estar dins de le legallitat. Per tant hem de fer una cerca de material amb creative commons o material lliure.

Programes per a obtenir música: Ares, Emule, Itunes, Grooveshark, Jamendo...

L'Ares i l'Emule cerquen les cançons dels discs durs dels usuaris, per tant els diversos usuaris poden baixar-se documents i cançons nostres. Son programes legals, sempre que compartim material del qual siguem propietaris o tinguem llicència.

L'itunes és legal. Les cançons no son públiques. Podem baixar-nos les cançons sempre que paguem la versió prèmium. Si no, tan sols les podem escoltar.

 Jamendo

( http://www.jamendo.com/es/ )
No hi apareix música comercial, apareix música lliure, per tant la música que hi apareix la podem utilitzar en treballs, exposicions...
Totes les cançons han de tenir una de les 6 llicencies creative commons.


Hi ha un cercador de material divers amb Creative Commons:

http://cat.creativecommons.org/

(Mirar el Publica amb CC i el Cerca amb CC.)

Obtenció de fotografies

Flick
http://www.flickr.com/

És millor cercar les fotografies aquí ja que els que posen les imatges sonde fotògrafs que penjen les seves imatges, per tant la qualitat serà millor.

Google
http://www.google.es/advanced_image_search?hl=ca
A Imatges - Cerca avançada d'imatges,
Els defectes del google és que no son de gaire qualitat i no sabem si tenen o no copyright i a més el google obté les imatges de totes les pàgines web del món.

Stock Xchng
http://www.sxc.hu/:
És una altra web de fotografies penjades per fotògrafs.
Per a veure si tenen o no copyright has de clicar una imatge, i clicar "View image license".
Un exemple de la informació de la llicència:

You may use the Image

• In digital format on websites, multimedia presentations, broadcast film and video, cell phones.
• In printed promotional materials, magazines, newspapers, books, brochures, flyers, CD/DVD covers, etc.
• Along with your corporate identity on business cards, letterhead, etc.
• To decorate your home, your office or any public place.

You may not use the Image

• For pornographic, unlawful or other immoral purposes, for spreading hate or discrimination, or to defame or victimise other people, sociteties, cultures.
• To endorse products and services if it depicts a person.
• In a way that can give a bad name to SXC or the person(s) depicted on the Image.
• As part of a trademark, service mark or logo.
• SELLING AND REDISTRIBUTION OF THE IMAGE (INDIVIDUALLY OR ALONG WITH OTHER IMAGES) IS STRICTLY FORBIDDEN! DO NOT SHARE THE IMAGE WITH OTHERS!

Always ask permission from the photographer if you want to use the Image

• In website templates that You intend to sell or distribute.
• For creating printed reproductions that You intend to sell.
• On "print on demand" items such as t-shirts, postcards, mouse pads, mugs (e.g. on sites like Cafepress), or on any similar mass produced item that would contain the Image in a dominant way.

En aquesta pàgina, els primers resultats son de pagament, la resta no. La qualitat és bona i el tamany de la imatge també.